Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris governança. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris governança. Mostrar tots els missatges

30.12.23

[VÍDEO] Amb motiu dels 20 anys de Xarxanet.org

Intervenció inicial de Josep Maria Canyelles en l'acte de celebració dels 20 anys de Xarxanet.org (2003-2023). Va tenir lloc al Palau Robert de Barcelona el 23 de novembre. 

Entre el 2000 i el 2004 Canyelles va dirigir l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, des d'on es va promoure aquesta presència en xarxa del món associatiu i de voluntariat a Internet.



I una explicació feta a Instagram, Tiktok o Facebook amb alguns dels records que conservo!

Al canal de xarxanet a Youtube s'hi pot trobar un diàleg entre personal tècnic del projecte on aporten opinions.

 

Altres enllaços:

10.8.23 Reflexions publicades a Xarxanet.org. Recull amb motiu dels 20 anys de la plataforma

Amb motiu dels 20 anys de Xarxanet.org miraré de recordar i publicar alguna reflexió sobre com es va crear. [...]

 



13.7.11 Finalment es farà el Marketplace de Catalunya!
  • A l'any 2004 s'havia d'haver celebrat a Catalunya el primer Marketplace però el projecte va quedar oblidat. La plataforma digital Xarxanet.org havia de tenir una dimensió presencial fomentant espais de trobada també cara a cara i entre actors diversos.
Era l'any 2002, enmig del procés de tres anys que ens havia de portar a desenvolupar el voluntariat i el moviment associatiu per mitjà de certes iniciatives que acabaven en el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat (PNAV). [...]

 



13.7.11 Vuit anys del naixement de xarxanet.org

Fa vuit anys, el 10-07-03, es feia a l'Auditori de la Pedrera l'acte de presentació de xarxanet.org. Però el treball arrancava uns anys enrere. De fet, el Consell Rector ja en va aprovar la creació a l'any 2000.

Aprofito per retallar un fragment del discurs de presentació que vaig fer, precisament el tros que posa l'èmfasi en el model col·laboratiu [...]

 



8.2.13 Compromís amb el Voluntariat i l'Associacionisme

Josep Maria Canyelles. Una trajectòria de compromís amb el Voluntariat i l'Associacionisme

Actualment em presento com a expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions, com a promotor del think tank Responsabilitat Global, com a soci de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, i com a promotor de collaboratio, iniciativa per als Territoris Socialment Responsables. [...]
 

11.8.23

Contra l'Agenda 2030, contra la igualtat, contra la diversitat, contra els catalans, i desacomplexadament, i sense un marc mental contrari i coherent per als espanyols

  • Per primer cop, es manifesta oposició política a l'Agenda 2030.
  • Més enllà dels posicionaments de màrqueting polític de cada partit, els principis haurien comportar coherència. 
  • El factor Catalunya impossibilita la coherència en el marc espanyol respecte a principis com el respecte a la diversitat i l'aprofundiment democràtic, cosa que fa impossible un marc mental diferent i converteix el discurs de l'extrema dreta en el marc de referència dels altres.

A mesura que l'Agenda 2030 va anar esdevenint una iniciativa coneguda, causava satisfacció poder considerar-la un gran espai de consens no solament de la humanitat en general sinó dins del nostre país entre les diverses opcions polítiques. Bé, tampoc cal ser ingenus, però en tot cas és cert que tots els partits polítics hi estaven globalment a favor i les crítiques o diferències ideològiques hi podien restar subsumides.

Com a exemple, el fet que algú estigui pel decreixement es pot arribar a entendre com part de la localització, és a dir, l'adaptació local de l'Agenda 2030: si en un territori entenen que cal decréixer, serà la seva manera local de portar a terme l'Agenda 2030. O si en un territori volen créixer prioritàriament en economia social, és la seva opció. Tot hi cap. Dit d'una altra manera, tothom pot comprendre que un document aprovat per tots els països no pot ser al gust de tothom i que tampoc serà la punta de llança de la innovació o la radicalitat. Acceptat això, és un full de ruta acceptable per a la humanitat. I positiu en el sentit que creava un gran sentit de consens al voltant de la necessitat d'avançar cap al desenvolupament sostenible i dotar aquest concepte d'una gran centralitat, si més no en el discurs.

En aquest sentit, era factible que un Ajuntament plantegés un compromís i un pla d'acció fins al 2030, travessant per diferents mandats i amb possibles governs de signe polític diferent. Però ara ja no és així. Hi ha un partit polític a l'estat espanyol que declaradament s'hi mostra en contra. Així hi ha una extrema esquerra que considera l'Agenda 2030 un mandat dels poderosos i hi ha una extrema dreta que creu que l'Agenda 2030 és una manera d'imposar un nou ordre mundial per part de les esquerres.

Grups ultracatòlics d'extrema dreta van començar a divulgar que darrere el que l'Agenda 2030 ens venia hi havia altres objectius amagats, com podeu veure al cartell reinterpretant els ODS. Però ara l'oposició ja ha entrat també a la política: el partit d'extrema dreta Vox no sols s'hi manifesta crític sinó que en fa bandera. 

A la pre-campanya de les darreres eleccions espanyoles van penjar aquest cartell on una mà amb una polsera amb la bandera espanyola llença a les escombraries l'Agenda 2030 i altres anatemes de la formació, com la bandera LGTBI, el logotip del moviment feminista, i sobretot una estelada independentista catalana.

[vegeu a la foto d'EFE la pancarta desplegada per Vox en un cèntric edifici de Madrid]

Vox està dominat pels falangistes i ultracatòlics, amb vinculacions a l'Opus Dei, i també inclou una part d'ultraliberals, que n'han quedat apartats. Si hi ha un model que caracteritza el seu estil és l'autoritarisme, que volen aplicar en un model de govern feixista i que coherentment també apliquen  en la dimensió interna fins a límits extrems. 

Respecte a Vox, és important entendre que, de manera diferent de les extrema dretes d'arreu d'Europa que tenen el boc expiatori en les persones vingudes de la immigració, en el cas espanyol el partit ha nascut i ha crescut en l'odi als catalans. És un odi cap a la nació que l'Estat encara no ha pogut subjugar. Curiosament, un odi intern, ja que ells consideren que els catalans som espanyols. 

L'odi als catalans és el que té un caràcter més fundacional i el que els permet marcar les diferències més clares respecte al PP. La resta d'odis venen per afegitó, i són els tradicionals d'aquests moviments, però la seva crescuda electoral ha vingut motivada pel conflicte Catalunya-Espanya, i per la presència pública que els mitjans de comunicació els han volgut donar en aquest debat.

És intel·lectualment i des d'un punt de vista de gestió dels valors dramàtic que un partit configuri la seva ideologia a la contra, i des de l'odi. Aspiren a un comandament únic, i per això enyoren el franquisme, amb una sola nació espanyola, amb una única religió, amb una obediència absoluta al líder, sense espai per a la diversitat de cap mena.

L'Agenda 2030 no és cap revolució. Senzillament parla de reduir les desigualtats i de fomentar el respecte a la diversitat. Per no parlar, no parla ni dels drets de les nacions a l'autodeterminació, ni del respecte als col·lectius LGTBI, ni de l'economia social... Fins i tot els països musulmans van aprovar-la. Però està en la seva natura oposar-se a tot, fer una esmena a la totalitat contra l'evolució del món vers la diversitat, negar les evidències com el canvi climàtic. Com la faula de la granota i l'escorpí, poden portar el món a l'autodestrucció amb ells inclosos perquè està en la seva natura no acceptar la realitat sinó pretendre conformar el món segons el prisma en què ells ho veuen tot.

Malaurament, no hi ha per part de la resta de forces polítiques espanyoles una capacitat de plantar cara des dels principis, com caldria. Sols poden discutir-los algunes qüestions. Però com que globalment tampoc creuen en el ple respecte a la diversitat tenim mala peça al teler. En la mesura que a tots ells atorguen més valor a la sagrada unitat d'Espanya que a la democràcia plena o el respecte a la diversitat plurinacional, Vox sempre tindrà les de guanyar.

Fins i tot com a partit poder decréixer, o desaparèixer tornant a integrar-se al PP, però el mal ja està fet. Sempre hi haurà la por que l'extrema dreta creixi i, en conseqüència, això justifica que el PP hagi de tenir un discurs ben nacionalista espanyol i agressiu amb Catalunya. Per altra banda, el PSOE entén que davant el PP ha de reforçar el seu discurs nacionalista espanyol, que de fet és on es troba més còmode. I més greu encara, Sumar també entén que cal no sortir de l'espanyolitat, encara que el discurs pugui aparentar més amable.

Els valors i els principis no van a la carta. Si algú creu en el respecte a la diversitat i en l'aprofundiment democràtic, no val a aplicar-ho solament amb la diversitat d'origen i de gènere... perquè aleshores no és un principi, és una opció de màrqueting. Com quan algú parla dels colors verd, roig i violeta, quan entre les persones de les seves bases algunes hi estaven a les antípodes (i en aquest cas ho puc valorar com a gest positiu). O com ho va ser Equo, en aquest cas d'una gran incoherència diria que fruit d'interessos personals. Les esquerres van viure unes dècades de gran satisfacció perquè tothom s'avergonyia de dir que era de dretes. Ara ja no és així i la feblesa d'una esquerra inconsistent fa que la partida del relat tombi cap a la dreta.

Efectivament, el que respresenta Vox va contra l'Agenda 2030, contra la igualtat, contra la diversitat, contra els catalans. Hi va desacomplexadament. I lamentablement sense que ningú ofereixi un marc mental diferent per als espanyols. Vox fa l'esmena a la totalitat al sistema. Mentrestant, cap dels altres fa l'esmena a la totalitat al que representa l'extrema dreta i el nacionalisme espanyol.

29.4.23

Cal obrir el debat amb urgència: com abordem un nou contracte social

En els últims anys, la societat ha experimentat canvis significatius que han posat en qüestió el model social i econòmic actual. La creixent desigualtat, la crisi climàtica i la pandèmia mundial han demostrat que el sistema actual no és sostenible i que cal trobar solucions a aquesta situació.

Per això, cada vegada són més les veus que demanen la necessitat d'un nou Contracte Social que abordi els drets i deures, el repartiment de la riquesa i el finançament de les necessitats, la responsabilitat que cada actor té davant la societat, l'equilibri entre els diversos reptes socials, ambientals i econòmics, entre altres aspectes.

Per entendre què vol dir això, cal començar per entendre què és un Contracte Social. En essència, es tracta d'un acord que estableix les normes i les lleis que regulen la convivència en una societat determinada. Aquest acord es basa en la idea que tots els membres de la societat tenen drets i deures, i que aquests són respectats i protegits per les institucions públiques.

No obstant això, la realitat actual ha demostrat que l'actual contracte, elaborat després de la II GM i que va donar lloc a l'Estat del Benestar, té vies d'aigua i no està sabent abordar els reptes als quals ens enfrontem. La creixent desigualtat, la crisi climàtica i la polarització social són només alguns exemples de les amenaces que posen en perill la convivència pacífica i justa en la nostra societat.

Per això, cal consensuar un nou Contracte Social que abordi aquests reptes i que estigui basat en els valors de la justícia, la igualtat, la transparència i la sostenibilitat. Aquest nou acord hauria de reflectir la responsabilitat que cada actor té davant la societat, des dels governs fins a les empreses i els ciutadans.

En termes pràctics, això implica un repartiment més just de la riquesa i una major inversió en les necessitats socials, com la salut, l'educació i la protecció social. També implica la necessitat de prendre mesures per abordar la crisi climàtica i protegir el medi ambient, així com la responsabilitat de les empreses per garantir que les seves pràctiques són sostenibles i respecten els drets humans.

En conclusió, la necessitat d'un nou Contracte Social és urgent i necessària per abordar els reptes als quals ens enfrontem com a societat. Aquest acord hauria de ser reflectir la responsabilitat que cada actor té davant la societat. Només així podrem garantir una convivència pacífica i justa per a tothom.

 

N'hem parlat anteriorment:

2.2.23

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Reflexió amb motiu de la sentència del TJUE

  • La responsabilitat dels mitjans de comunicació és fonamental ja que contribueixen a crear valors socials i cada cop més a polaritzar la societat en bombolles irreconciliables alimentades per la tergiversació informativa.
  • Espanya segueix retrocedint pel que fa a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 16 de Nacions Unides, que parla de de pau, justícia i institucions sòlides i pretén promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Si segles enrere els valors d’una societat venien conformats per la família i per l’església i posteriorment també per l’escola, la intel·lectualitat i els moviments socials, avui és evident que el món corporatiu és qui mostra una gran capacitat i encara desenvolupant-se per marcar no sols les modes sinó els referents culturals, models socials i valors de la societat. El màrqueting ha tret nota en fer aquesta feina, que és més profunda que merament col·locar un producte a un segment de mercat.

Dit això, els mitjans de comunicació en són la corretja de transmissió perquè l’entusiasme interessat, l’assentiment o, per contra, el sentit crític fan que una constel·lació de valors en substitueixi una altra de manera generalitzada, massiva i accelerada. La majoria de mitjans estan estretament vinculats al poder i intensament condicionats pels anunciants i per la propietat. No descobreixo res de nou.

Però a l’hora d’abordar la responsabilitat de les empreses davant la societat, sovint posem la mirada en l’empresa que fa les coses malament i desatenem l’entorn mediàtic que posa en safata l’acceptació (o acceptabilitat) social. Els mitjans de comunicació han renunciat a ser la veu de la societat, la veu dels grups d’interès, els portaveus dels col·lectius que no tenen veu. Per exemple, la veu de les generacions que encara no han nascut. No els exigim prou. O potser pensen que no és el que els lectors n’esperen. O senzillament el gos no mossega la mà de qui li dona el menjar.

Però parlar de l’RSC dels mitjans no solament fa referència a com contribueixen a modificar els valors socials. També hi ha aspectes més immediats, materials, objectivables, com el dilema entre veritat o la tergiversació. En dic dilema perquè és una tria voluntària, que forma part de l’estil propi, i que es fa de manera conscient.

Permeteu-me exemplificar-ho amb una informació important i molt esperada: la sentència del TJUE sobre les prejudicials de Llarena. Cerco la informació aportada per un mitjà alineat en l’espanyolisme però que tradicionalment havia estat estat rigorós, i em trobo amb una ocultació de la frase més important de la sentència, que obre una nova interpretació molt rellevant per la jurisprudència europea i per al cas en concret. El punt fonamental és que per denegar una euroordre calia demostrar la falla sistèmica de la justícia d’un país però ara s’afegeix al mateix nivell, amb la conjunció “o”, si hi ha grup objectivament identificable. És a dir, que la falla no és sistèmica sinó sols contra un grup, i aquí queden obertes totes les possibilitats, un grup sexual, d’origen, o com seria el cas una minoria nacional o, si es vol, un col·lectiu ideològic com l’independentisme.

El fet que el País oculti aquesta informació, donant continuïtat moltes tergiversacions fetes en el darrer decenni, converteix aquest diari en un pamflet, si més en aquesta part de la informació. Succeeix el mateix amb l’estat espanyol, on no podem negar que hi ha un estat de dret, però que aquest es trenca completament quan ens referim al Procés. Institucions públiques i mitjans de comunicació han considerat que el fi justifica els mitjans, i que poden fer una excepció en un afer, creient que no afectarà al conjunt de la seva activitat.


Textos de Silvia Agulló, periodista d'El País i de la sentència.

Doncs això és el que no acceptaríem mai d’una empresa: la responsabilitat social ha de ser transversal, integral, no se’n poden fer excepcions. I si algun cop s’incompleix, cal rendir-ne comptes sota el lema del comply or explain, compleix o explica’t. Tingues el coratge d’explicar públicament que crearàs un forat en l’estat de dret o en el rigor informatiu perquè consideres que un concepte com la unitat de l’estat és més important que el mateix estat de dret o que el rigor informatiu.

I encara, un criteri fonamental per al periodisme, no barrejar intencionadament informació i opinió. Aquí la irresponsabilitat de les males pràctiques és dramàtica. Ho és com a principi deontològic i ètic. Però més encara per les conseqüències que comporta. Un dels reptes socials més rellevants que hauríem d’afrontar col·lectivament, al costat de la desigualtat, la diversitat i altres, és la creixent i interessada polarització social. Tant les xarxes socials com també els mitjans clàssics en son els principals culpables, juntament amb certa política que se’n val. Creant bombolles socials que no s’escolten entre elles i en un context de malestar creixent estem creant el ferment de l’enfrontament i la violència. Quan El País, percebut pels seus lectors com un mitjà seriós, tergiversa sistemàticament la informació en una matèria, està creant barreres mentals i allunyant qualsevol possibilitat de diàleg constructiu, fet que quan la falsedat té lloc sobre un conflicte nacional crea plausabilitat social sobre la discriminació xenòfoba contra un col·lectiu nacional.



Algunes reflexions relacionades sobre governança i ODS 16 al voltant del cas català:

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Reflexión con motivo de la sentencia del TJUE

  • La responsabilidad de los medios de comunicación es fundamental puesto que contribuyen a crear valores sociales y cada vez más a polarizar la sociedad en burbujas irreconciliables alimentadas por la tergiversación informativa.
  • España sigue retrocediendo en lo que se refiere al Objetivo de Desarrollo Sostenible (ODS) 16 de Naciones Unidas, que habla de paz, justicia e instituciones sólidas y pretende promover sociedades justas, pacíficas e inclusivas.

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Si siglos atrás los valores de una sociedad venían conformados por la familia y por la iglesia y posteriormente también por la escuela, la intelectualidad y los movimientos sociales, hoy es evidente que el mundo corporativo es quien muestra gran capacidad y todavía desarrollándose para marcar no sólo las modas sino los referentes culturales, modelos sociales y valores de la sociedad. El marketing ha sacado nota al realizar este trabajo, que es más profundo que meramente colocar un producto en un segmento de mercado.

Dicho esto, los medios de comunicación son su correa de transmisión porque el entusiasmo interesado, el asentimiento o, por el contrario, el sentido crítico hacen que una constelación de valores sustituya a otra de forma generalizada, masiva y acelerada. La mayoría de los medios están estrechamente vinculados al poder e intensamente condicionados por los anunciantes y por la propiedad. No descubro nada nuevo.

Pero a la hora de abordar la responsabilidad de las empresas frente a la sociedad, a menudo ponemos la mirada en la empresa que hace las cosas mal y desatendemos el entorno mediático que pone en bandeja la aceptación (o aceptabilidad) social. Los medios de comunicación han renunciado a ser la voz de la sociedad, la voz de los grupos de interés, los portavoces de los colectivos que carecen de voz. Por ejemplo, la voz de las generaciones que todavía no han nacido. No les exigimos lo suficiente. O quizá piensen que no es lo que los lectores esperan. O sencillamente el perro no muerde la mano de quien le da de comer.

Pero hablar de la RSC de los medios no sólo hace referencia a cómo contribuyen a modificar los valores sociales. También existen aspectos más inmediatos, materiales, objetivables, como el dilema entre verdad o la tergiversación. Le llamo dilema porque es una elección voluntaria, que forma parte del estilo propio, y que se hace de manera consciente.

Permítanme ejemplificarlo con una información importante y muy esperada: la sentencia del TJUE sobre las prejudiciales de Llarena. Busco la información aportada por un medio alineado en el españolismo pero que tradicionalmente había sido riguroso, y me encuentro con una ocultación de la frase más importante de la sentencia, que abre una nueva interpretación muy relevante por la jurisprudencia europea y para el caso en concreto. Lo fundamental es que para denegar una euroorden había que demostrar el fallo sistémico de la justicia de un país pero ahora se añade al mismo nivel, con la conjunción “o”, si hay grupo objetivamente identificable. Es decir, que el fallo no es sistémico sino sólo contra un grupo, y ahí quedan abiertas todas las posibilidades, un grupo sexual, de origen, o cómo sería el caso una minoría nacional o, si se quiere, un colectivo ideológico como el independentismo.

El hecho de que El País oculte esta información, dando continuidad muchas tergiversaciones hechas en el último decenio, convierte a este diario en un panfleto, al menos en esta parte de la información. Lo mismo sucede con el estado español, donde no podemos negar que existe un estado de derecho, pero que éste se rompe completamente cuando nos referimos al Procés. Instituciones públicas y medios de comunicación consideran que el fin justifica los medios, y que pueden hacer una excepción en un asunto, creyendo que no afectará al conjunto de su actividad.


Textos de Silvia Agulló, periodista de El País y de la sentencia.

Pues eso es lo que nunca aceptaríamos de una empresa: la responsabilidad social debe ser transversal, integral, no se pueden hacer excepciones. Y si alguna vez se incumple, hay que rendir cuentas bajo el lema del comply or explain , cumple o explícate. Ten el coraje de explicar públicamente que vas a crear un agujero en el estado de derecho o en el rigor informativo porque consideras que un concepto como la unidad del estado es más importante que el propio estado de derecho o que el rigor informativo.

Y aún, un criterio fundamental para el periodismo, no mezclar intencionadamente información y opinión. Aquí la irresponsabilidad de las malas prácticas es dramática. Lo es como principio deontológico y ético. Pero más aún por las consecuencias que comporta. Uno de los retos sociales más relevantes que deberíamos afrontar colectivamente, junto a la desigualdad, la diversidad y otros, es la creciente e interesada polarización social. Tanto las redes sociales como los medios clásicos son los principales culpables, junto con cierta política que vale. Creando burbujas sociales que no se escuchan entre sí y en un contexto de malestar creciente estamos creando el fermento del enfrentamiento y la violencia. Cuando El País, percibido por sus lectores como un medio serio, tergiversa sistemáticamente la información en una materia,


Algunas reflexiones relacionadas sobre gobernanza y ODS 16 en torno al caso catalán (negrita para los textos en castellano):

7.1.23

Nacions Unides assenyalen greus violacions dels drets humans per part d'Espanya en el Catalangate

 

  • L'Estat espanyol segueix retrocedint pel que fa a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 16 de Nacions Unides, que parla de de pau, justícia i institucions sòlides i pretén promoure societats justes, pacífiques i inclusives.
  • El cas conegut com a Catalangate és una vergonya per a la democràcia i l'estat de dret, però els espanyols, ja siguin polítics o mitjans de comunicació, ho silencien perquè creuen que l'Estat té dret a fer servir totes les armes.

Fa anys que he denunciat en aquest blog aquestes males pràctiques de l'estat espanyol pel que fa a governança democràtica i estat de dret. Ho he vinculat a l'ODS 16 perquè l'Agenda 2030 és el full de ruta de la humanitat i perquè se suposa que l'estat espanyol hi té un compromís. Per vergonya, és habitual veure ministres amb el pin dels ODS, en el qual haurien d'esborrar -almenys- el color del 16.

Us comparteixo aquesta petició a Change del professor alemany Dr. Axel Schönberger, a la qual ja he donat suport.

Al 2018, afirmava en aquest blog que "El mal fet a l'ODS 16 és irrecuperable. El govern espanyol s'ha emportat per davant els criteris de bona governança i institucions sòlides de l'ODS 16, amb radicalització, negació del diàleg, ús abusiu de prerrogatives, corrupció, impunitat, interpretació partidista de la Constitució, politització de la justícia, violència gratuïta per part de l'estat, generació d'odi contra col·lectius, empresonament d'artistes i polítics, control polític dels mitjans...". O també podeu llegir la reflexió "L'estat espanyol retrocedeix greument en l'ODS 16".

Aquest és el text de la demanda:

 

Nacions Unides assenyalen greus violacions dels drets humans per part d'Espanya en el Catalangate

Prof. Dr. Axel Schönberger
Germany

Jan 4, 2023 — 

Tres Relators Especials de les Nacions Unides van escriure el 24 d'octubre de 2022 una carta conjunta al president del Govern espanyol en la qual demanaven que s'aclarissin i esmenessin les violacions dels drets humans a Espanya per l'ús del programa informàtic Pegasus en el «Catalangate», possiblement el major escàndol d'escoltes telefòniques i informàtiques des del Watergate americà.

Fernand de Varennes, Relator Especial de les Nacions Unides sobre qüestions de les minories, Irene Khan, Relatora Especial de les Nacions Unides sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, i Clement Nyaletsossi Voule, Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a la llibertat de reunió pacífica i d'associació, van donar inicialment a l'Estat espanyol un termini de 60 dies per a respondre a la seva petició. No va ser fins al 3 de gener de 2023 quan es va publicar el seu text, escrit en castellà.

És ben sabut que Espanya ha intervingut les comunicacions telefòniques de polítics catalans, diputats, advocats, metges, informàtics, eurodiputats i empleats del Consell català dirigit pel president Carles Puigdemont principalment amb el programari Pegasus, que només està disponible per als Estats. A més, almenys en alguns casos es va utilitzar el programa d'espionatge Candiru. Diverses víctimes de Catalunya van presentar denúncies sobre aquest tema davant les Nacions Unides.

Els tres relators especials van investigar a fons els incidents i van expressar la seva profunda preocupació per les violacions dels drets humans a Espanya en la carta esmentada al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

De les 65 persones conegudes fins ara que han estat víctimes del que les Nacions Unides consideren vigilància il·legal, 63 van ser espiades utilitzant el programari Pegasus. En el text es destaquen 14 casos destacats a tall d'exemple.

Cito alguns passatges del revelador document que, igual que les anteriors declaracions de les Nacions Unides sobre els presos polítics a Espanya, no sols exposa clarament les qüestions, sinó que també conté instruccions per a l'actuació d'Espanya:

«En este contexto, quisiéramos señalar a la atención urgente del Gobierno de Su  Excelencia la información que hemos recibido en relación con las actividades de  espionaje mediante el uso de software espía Pegasus y Candiru sobre un amplio  número de personalidades y activistas catalanes durante el período 2017-2020. Las  víctimas de los complejos y sofisticados programas de espionaje incluyeron líderes  catalanes, miembros del Parlamento Europeo, legisladores, juristas y miembros  de organizaciones de la sociedad civil. El software espía Pegasus se vende  únicamente a los gobiernos, según su productor (NSO Group, con sede en Israel).  La mayoría de los ataques de software Spyware de los que se informa a  continuación se produjeron en el territorio de España.» (pàg. 1 del document datat el 24 d'octubre de 2022).

«Expresamos una preocupación muy seria por lo que se informa como un  programa de espionaje extenso y bien coordinado sobre activistas y figuras públicas  prominentes de la minoría catalana que parece ser una interferencia en su derecho a  tener y expresar libremente sus puntos de vista, intercambiar y difundir información e  ideas, a reunirse pacíficamente y participar en asociaciones, a tener vida privada y  privacidad en la correspondencia, y a ser iguales ante la ley y con derecho a igual  protección de la ley sin discriminación alguna. También nos preocupa que el uso  generalizado de este tipo de software spyware pueda dar lugar a un aumento de la  autocensura, lo que tiene un efecto inhibidor sobre el disfrute del derecho a la libertad  de opinión y expresión en Cataluña en general.

También expresamos una preocupación especial por el hecho de que las  personas afectadas mencionadas anteriormente son todos miembros de la minoría del  pueblo catalán, y que su ataque parece estar relacionado con sus actividades pacíficas en favor de la minoría catalana. Esta focalización específica parece interferir con el  derecho de los grupos minoritarios a afirmar y promover libremente su identidad,  cultura y puntos de vista. Además, esta orientación selectiva parece ser un perfil de una  minoría, y dicha práctica está prohibida por las normas internacionales y regionales de  derechos humanos.

Expresamos además nuestra preocupación de que al menos un abogado defensor  de activistas de la minoría catalana también se vio afectado por el programa de  espionaje. Tal práctica, de confirmarse, constituiría un ataque a la independencia de los  abogados y de los defensores de los derechos humanos.

Todo lo anterior da la impresión de un patrón consistente y un programa bien  planificado para dirigirse a los activistas que pertenecen a la minoría catalana y sus  seguidores con relación a sus puntos de vista, opiniones y actividades. Este factor se  suma a la gravedad de las acusaciones y nuestras preocupaciones.» (pàg. 5 del document de 24 d'octubre de 2022).

«Es nuestra responsabilidad, de acuerdo con los mandatos que nos han sido  otorgados por el Consejo de Derechos Humanos, intentar clarificar las alegaciones llevadas a nuestra atención. En este sentido, estaríamos muy agradecidos/as de tener su  cooperación y sus observaciones sobre los asuntos siguientes:

1. Sírvase proporcionar cualquier información o comentario adicional en  relación con las alegaciones mencionadas arriba.

2. Proporcione toda la información disponible sobre eventuales  investigaciones oficiales por parte de las autoridades españolas sobre las  denuncias de actividades de espionaje sobre las víctimas mencionadas.

3. Sírvanse proporcionar aclaraciones sobre la relación o conexiones entre  las actividades de espionaje denunciadas y las autoridades españolas.

4. Proporcione aclaraciones sobre cómo el spyware Pegasus,  supuestamente vendido exclusivamente a los gobiernos, podría haberse  utilizado contra ciudadanos españoles pertenecientes a minorías y otros.

5. Proporcione aclaraciones sobre cómo las supuestas actividades, si se  confirman, son compatibles con las obligaciones del Gobierno de Su  Excelencia en virtud de las disposiciones citadas anteriormente y cómo  planea remediar las eventuales inconsistencias con las normas  internacionales de derechos humanos. 

6. Sírvase proporcionar información sobre lo que está haciendo o tiene  previsto hacer el Gobierno de Su Excelencia para garantizar la  reparación de las víctimas y la no repetición de las actividades de  espionaje denunciadas.

Con relación a los presuntos hechos y preocupaciones anteriormente  mencionados, consulte el Anexo sobre referencias al derecho internacional de los  derechos humanos adjunto a esta carta, que cita los instrumentos y estándares  internacionales de derechos humanos pertinentes a estas alegaciones.

Agradeceríamos recibir una repuesta en un plazo de 60 días. Transcurrido este  plazo, esta comunicación y toda respuesta recibida del Gobierno de su Excelencia se  harán públicas a través del sitio web de informes de comunicaciones. También estarán  disponibles posteriormente en el informe habitual que se presentará al Consejo de  Derechos Humanos.

A la espera de su respuesta, quisiéramos instar al Gobierno de su Excelencia a  que adopte todas las medidas necesarias para proteger los derechos y las libertades de  la(s) persona(s) mencionada(s) e investigar, procesar e imponer las sanciones adecuadas  a cualquier persona responsable de las violaciones alegadas. Quisiéramos asimismo  instarle a que tome las medidas efectivas para evitar que tales hechos, de haber ocurrido,  se repitan.

Podremos expresar públicamente nuestras preocupaciones en un futuro cercano,  ya que consideramos que las informaciones recibidas son suficientemente fiables para  indicar que existe un asunto que justifica una atención inmediata. Además, consideramos que la opinión pública tiene que ser informada sobre las implicaciones  potenciales relacionadas con las alegaciones arriba mencionadas. El comunicado de  prensa indicará que hemos estado en contacto con el Gobierno de Su Excelencia para  aclarar las cuestiones relevantes.» (pàgs. 5-7 del document de 24 d'octubre de 2022).

El document de set pàgines va acompanyat d'un annex de cinc pàgines en el qual s'identifica la legislació internacional sobre drets humans i se citen les seves fonts. El que resulta explosiu per a la Unió Europea, que fins ara s'ha distingit en el cas de les majors violacions dels drets humans a Europa Occidental des de la Segona Guerra Mundial (2017-2023) per una intensa mirada cap a un altre costat i una inacció còmplice, com si les seves pròpies normes i el Conveni Europeu de Drets Humans no s'apliquessin a Espanya, són les formulacions finals de l'annex al text, que expressen en un llenguatge clar el que els catalans porten anys dient sense trobar ressò a Europa:

«Asimismo, nos gustaría remitir al Excelentísimo Gobierno al Convenio Marco  para la Protección de las Minorías Nacionales del Consejo de Europa (número 157 del  Consejo de Europa), aplicable a España desde el 1 de septiembre de 1995. El Convenio  Marco para la Protección de las Minorías Nacionales es un tratado multilateral  legalmente vinculante relacionado con la protección de las minorías nacionales, que  busca específicamente promover la igualdad plena y efectiva de las minorías nacionales  mediante la creación de condiciones apropiadas que les permitan preservar y desarrollar  su cultura y conservar su identidad. El artículo 3, apartado 1, del Convenio establece  que toda persona perteneciente a una minoría nacional tendrá derecho a optar  libremente por ser tratada o no como tal, y de esta elección o del ejercicio de los  derechos que le correspondan no resultará ninguna desventaja. están conectados a esa  elección. El artículo 5(1) del Convenio establece que las Partes Contratantes se comprometen a promover las condiciones necesarias para que las personas  pertenecientes a minorías nacionales mantengan y desarrollen su cultura, y para  preservar los elementos esenciales de su identidad, siendo uno de ellos su idioma. El  artículo 7 de la Convención establece que las Partes de la Convención garantizarán el  respeto del derecho de toda persona perteneciente a una minoría nacional a la libertad  de reunión pacífica, la libertad de asociación, la libertad de expresión y la libertad de pensamiento, conciencia y religión. Si bien el artículo 17(1) del Convenio establece que  las Partes del Convenio se comprometen a no interferir en el derecho de las personas  pertenecientes a minorías nacionales a establecer y mantener contactos libres y  pacíficos a través de las fronteras con personas que residan legalmente en otros Estados,  en particular con quienes comparten una identidad étnica, cultural, lingüística o  religiosa, o un patrimonio cultural común.

Además, recordamos al Gobierno de Su Excelencia las recomendaciones y  mejores prácticas relacionadas con los derechos de las minorías que ha publicado el  Alto Comisionado de la OSCE para las Minorías Nacionales (ACMN). En particular,  las Recomendaciones de la OSCE/HCNM de 2006 sobre la actuación policial en  sociedades multiétnicas en el párrafo 16 indican claramente que se deben tomar  medidas para garantizar que la policía haga cumplir la ley de manera imparcial y no discriminatoria que no señale a ningún grupo en particular, por ejemplo, al participar  en 'perfiles raciales'» (pàgs. 11-12 del document de 24 d'octubre de 2022).

En un Estat constitucional democràtic que funcioni, tots els funcionaris del govern que tinguessin coneixement de semblant escàndol d'escoltes telefòniques i atemptat contra els drets humans haurien de dimitir immediatament, i la fiscalia competent iniciaria recerques contra tots els responsables de tals pràctiques il·legals (inclosos jutges, fiscals, policies, agents d'intel·ligència i totes les altres persones que hagin col·laborat en aquestes violacions dels drets humans). I què està fent Espanya? El Govern espanyol respon, amb una descaradura a penes superable, que totes les escoltes telefòniques realitzades per Espanya es farien “de conformitat amb les exigències de l'ordenament jurídic espanyol” i “amb ple respecte dels drets i llibertats fonamentals!” O tempora, o mores!

Atònits, els ciutadans europeus es troben davant un dels majors escàndols del nostre temps. I què està fent la Unió Europea? Europa guarda silenci i està observant sense fer res!

https://www.eldiario.es/catalunya/onu-alerta-vulneraciones-derechos-humanos-caso-pegasus-e-insta-gobierno-investigar_1_9840505.html

https://www.elnacional.cat/ca/politica/onu-exigeix-espanya-explicacions-catalangate-troba-vulneracions-drets_945288_102.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/tres-organismes-onu-demanen-explicacions-espanya-catalangate/

5.11.20

Demandes de major seguretat jurídica contra la irresponsabilitat d'Hisenda

  • Assessors fiscals demanen més seguretat jurídica i estabilitat en les normes tributàries.
  • Responsabilitat Global se suma a aquesta exigència, davant els abusos de poder, discrecionalitat, persecucions d'autònoms i microempreses.
  • I afegiríem allò que la FETTAF, al ser una organització espanyola, no explicita: els coneguts i evidents diferents criteris usats per la Agència Tributària segons territoris i la persecució de les empreses catalanes amb una obcecació no vista en altres llocs.

La Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessors Fiscals, FETTAF, en el marc de les Jornades Virtuals que donen començament avui, reclama deu mesures imprescindibles que aportin major certesa i seguretat jurídica per garantir el bon funcionament en la gestió dels tributs.

Per FETTAF és necessari un canvi d'actitud de l'Administració Tributària cap a una major col·laboració social i una major consciència tributària en l'elaboració de normes pels legisladors.

  1. En l'àmbit legislatiu, s'ha de comptar amb una major estabilitat en les normes i que aquestes siguin més intel·ligibles i menys restrictives.
  2. Minorar l'abús per part de l'Administració Tributària, en algunes ocasions, de les seves prerrogatives com a Administració.
  3. Una major motivació dels actes administratius i, en particular, de les sancions, que ajudin a donar claredat als arguments utilitzats per l'Administració.
  4. Unicitat en les resolucions de la diferents administracions tributàries per a casos similars. Utilització dels mateixos criteris per als diferents actes administratius per a totes les administracions.
  5. Aplicació efectiva, sense fissures, de el principi de confiança legítima. Si es produeix un canvi de criteri en la interpretació d'una norma tributària: no hi pot haver retroactivitat, llevat que sigui favorable a contribuent.
  6. Menor "persecució" a PIMES, autònoms i empreses de baix risc a través de continus requeriments i revisions -aquest excés suposa perjudicis i costos indirectes als contribuents-.
  7. Major celeritat en la contestació a Consultes Vinculants per part de la DGT. Les demores en les contestacions crea inseguretat jurídica al contribuent.
  8. Aplicació total de la plataforma informàtica en les relacions amb els contribuents i, en particular, en l'àmbit de recaptació i gestió. Des Federació assenyalen la importància de rectificar declaracions censals, sense necessitat de fer substitutives o complementàries i l'expedició de certificats en temps real quan el deute ha estat abonada, entre d'altres.
  9. Criteris clars, constants i homogenis de l'AEAT i la Fiscalia a l'hora de decidir quan ha de dirigir l'acció penal contra l'assessor fiscal.
  10. Admissió de l'"error humà", de no reincidents, a l'hora de qualificar l'actuació de contribuent.

Demandas de mayor seguridad jurídica contra la irresponsabilidad de Hacienda

  • Asesores fiscales piden mayor seguridad jurídica y estabilidad en las normas tributarias.
  • Responsabilitat Global se suma a esta exigencia, ante los abusos de poder, discrecionalidad, persecución de autónomos y microempresas. 
  • Y añadiríamos lo que la FETTAF, al ser una organización española, no explicita: los conocidos y evidentes diferentes criterios usados por la Agencia Tributaria según territorios y la persecución de las empresas catalana con una obcecación no vista en otros sitios.


La Federación Española de Asociaciones Profesionales de Técnicos Tributarios y Asesores Fiscales, FETTAF, en el marco de las Jornadas Virtuales que dan comienzo hoy, reclama diez medidas imprescindibles que aporten mayor certeza y seguridad jurídica para garantizar el buen funcionamiento en la gestión de los tributos.

Para FETTAF es necesario un cambio de actitud de la Administración Tributaria hacia una mayor colaboración social y una mayor conciencia tributaria en la elaboración de normas por los legisladores.

  1. En el ámbito legislativo, se tiene que contar con una mayor estabilidad en las normas y que éstas sean más inteligibles y menos restrictivas.
  2. Minorar el abuso por parte de la Administración Tributaria, en algunas ocasiones, de sus prerrogativas como Administración.
  3. Una mayor motivación de los actos administrativos y, en particular, de las sanciones, que ayuden a dar claridad a los argumentos utilizados por la Administracion.
  4. Unicidad en las resoluciones de la distintas Administraciones Tributarias para casos similares. Utilización de los mismos criterios para los diferentes actos administrativos para todas las Administraciones.
  5. Aplicación efectiva, sin fisuras, del principio de confianza legítima. Si se produce un cambio de criterio en la interpretación de una norma tributaria: no puede haber retroactividad, salvo que sea favorable al contribuyente.
  6. Menor “persecución” a PYMES, Autónomos y empresas de bajo riesgo a través de continuos requerimientos y revisiones –este exceso supone perjuicios y costes indirectos a los contribuyentes-
  7. Mayor celeridad en la contestación a Consultas Vinculantes por parte de la DGT. Las demoras en las contestaciones, crea inseguridad jurídica al contribuyente.
  8. Aplicación total de la plataforma informática en las relaciones con los contribuyentes y, en particular, en el ámbito de recaudación y gestión. Desde Federación señalan la importancia de rectificar declaraciones censales, sin necesidad de hacer sustitutivas o complementarias y la expedición de certificados en tiempo real cuando la deuda ha sido abonada, entre otros.
  9. Criterios claros, constantes y homogéneos de la AEAT y la Fiscalía a la hora de decidir cuándo debe dirigirse la acción penal contra el asesor fiscal.
  10. Admisión del “error humano”, de no reincidentes, a la hora de calificar la actuación del contribuyente.


23.3.19

Els drets humans a Espanya es limiten a "tots els éssers humans neixen"

He estat repassant la Declaració Universal de Drets Humans i, atenent als fets que observem, diria al Regne d'Espanya els seus 31 articles es poden reduir a un: Article 1. Tots els éssers humans neixen. Tenim prou evidències de com molts altres articles han caigut.

Declaració Universal de Drets Humans
Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 2. Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Article 4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6. Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Article 7. Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
Article 8. Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.
Article 9. Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Article 10. Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12. Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
Article 13. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 15. Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.
Article 16. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.
Article 17. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
Article 19. Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Article 20. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
Article 21. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a lesfuncions públiques del seu país. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
Article 22. Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Article 23. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.
Article 24. Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.
Article 26. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.
Article 27. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Article 28. Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
Article 29. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 30. Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.