Entenem el Territori Socialment Responsable (TSR) com
un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds
sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i
coresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que
permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen
valor compartit.
[Del Manifest de Vilanova i la Geltrú sobre els TSR, aprovat al Seminari TSR+10, 2017]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RG. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RG. Mostrar tots els missatges
31.3.20
Territorio Socialmente Responsable
Entendemos el Territorio Socialmente Responsable (TSR) como un ecosistema de valores éticos, compromisos responsables y actitudes sostenibles localizados en un territorio a partir de la suma, interacción y corresponsabilización de las organizaciones y de las personas, que permiten abordar en és los retos de sostenibilidad con soluciones que creen valor compartido.
[Del Manifiesto de Vilanova i la Geltrú sobre a los TSR, aprobado en el Seminario TSR+10, 2017]
[Del Manifiesto de Vilanova i la Geltrú sobre a los TSR, aprobado en el Seminario TSR+10, 2017]
6.4.14
Responsabilitat Social, segons Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global / Vector 5)
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que
assumeix una empresa o organització davant de la societat pels impactes
de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que
afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi
ambient. En la seva màxima expressió, i més connectada amb el sentit
estratègic, pretén desenvolupar un model d'empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora.
L'RSC s'estructura com una política d'empresa basada en el compromís amb el desenvolupament humà i amb la sostenibilitat global, a partir de la qual l'organització incorpora en els processos de creació de valor interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (accionistes, treballadors, clients, ciutadans, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...).
L'RSC suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments.
Metodològicament, l'RSC implica la formulació d'un compromís ètic orientat a la sostenibilitat, que afecti els diferents vectors, i es desenvolupi amb un sistema de gestió de millora contínua que permeti identificar els temes rellevants, dialogar amb els grups d'interès, desenvolupar bones pràctiques i rendir comptes.
L'RSC ha nascut com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...). Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'ha desenvolupat en general en empreses amb una cultura més avançada i amb una major capacitat de comprendre els nous contextos per als negocis del futur.
La denominació sovint incorpora variacions en funció del tipus d'organització subjecte: Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), de les Organitzacions no lucratives (RSO), de les Administracions públiques (RSA), de les Universitats (RSU)...
-----
Al 2007 vaig elaborar una definició de Responsabilitat Social que és la que he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits. Ho he explicat a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys.
Em disposo ara, aprofitant que han transcorregut set anys des d'aquell redactat i que fa deu anys que va néixer Responsabilitat Global, a formular una nova definició de Responsabilitat Social, no com a alternativa a altres sinó per poder fer ús d'un redactat amb què em senti plenament identificat i que alhora el pugui proposar als altres agents com a reflexió a compartir.
El fet que tingui diferents paràgrafs, lluny de suposar un excés de literatura per a una definició, està pensat per tal que se'n pugui fer servir la llargària que es prefereixi, sempre anant prenent més paràgrafs per l'ordre en què estan. Si es vol una mera definició es pot optar sols pel primer paràgraf o, fins i tot, per la meitat del primer paràgraf!
L'RSC s'estructura com una política d'empresa basada en el compromís amb el desenvolupament humà i amb la sostenibilitat global, a partir de la qual l'organització incorpora en els processos de creació de valor interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (accionistes, treballadors, clients, ciutadans, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...).
L'RSC suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments.
Metodològicament, l'RSC implica la formulació d'un compromís ètic orientat a la sostenibilitat, que afecti els diferents vectors, i es desenvolupi amb un sistema de gestió de millora contínua que permeti identificar els temes rellevants, dialogar amb els grups d'interès, desenvolupar bones pràctiques i rendir comptes.
L'RSC ha nascut com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...). Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'ha desenvolupat en general en empreses amb una cultura més avançada i amb una major capacitat de comprendre els nous contextos per als negocis del futur.
La denominació sovint incorpora variacions en funció del tipus d'organització subjecte: Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), de les Organitzacions no lucratives (RSO), de les Administracions públiques (RSA), de les Universitats (RSU)...
-----
Al 2007 vaig elaborar una definició de Responsabilitat Social que és la que he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits. Ho he explicat a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys.
Em disposo ara, aprofitant que han transcorregut set anys des d'aquell redactat i que fa deu anys que va néixer Responsabilitat Global, a formular una nova definició de Responsabilitat Social, no com a alternativa a altres sinó per poder fer ús d'un redactat amb què em senti plenament identificat i que alhora el pugui proposar als altres agents com a reflexió a compartir.
El fet que tingui diferents paràgrafs, lluny de suposar un excés de literatura per a una definició, està pensat per tal que se'n pugui fer servir la llargària que es prefereixi, sempre anant prenent més paràgrafs per l'ordre en què estan. Si es vol una mera definició es pot optar sols pel primer paràgraf o, fins i tot, per la meitat del primer paràgraf!
Responsabilidad Social, según Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global / Vector 5)
La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es la responsabilidad que
asume una empresa u organización ante la sociedad por los impactos de su
actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que
afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio
ambiente. En su máxima expresión, y más conectada con el sentido
estratégico, pretende desarrollar un modelo de empresa con una excelencia social que le permita crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez.
La RSC se estructura como una política de empresa basada en el compromiso con el desarrollo humano y con la sostenibilidad global, a partir de la cual la organización incorpora en los procesos de creación de valor intereses e inquietudes de los agentes que legítimamente toman parte en su interés (accionistas, empleados, clientes, ciudadanos, proveedores, financiadores, reguladores, agentes sociales, organizaciones sociales...).
La RSC supone un compromiso integral y integrado a partir de los cinco grandes vectores de impacto empresarial: económico, laboral, ambiental, social, y buen gobierno; integral porque forma parte del modelo de empresa, afecta a todas las áreas y se extiende por la cadena de valor; integrado porque incorpora en la gestión, los procesos y los procedimientos.
Metodológicamente, la RSC implica la formulación de un compromiso ético orientado a la sostenibilidad, que afecte a los diferentes vectores, y se desarrolle con un sistema de gestión de mejora continua que permita identificar los temas relevantes, dialogar con los grupos de interés, desarrollar buenas prácticas y rendir cuentas.
La RSC ha nacido como un enfoque empresarial y, al margen de aportar un valor a la sociedad y dar respuesta a los retos que ésta plantea, pretende legítimamente garantizar la sostenibilidad empresarial a partir de fortalecer la capacidad adaptativa a los nuevos requerimientos de la sociedad y desarrollar la gestión de los activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social para operar, reputación, marca...). Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa se ha desarrollado en general en empresas con una cultura más avanzada y con una mayor capacidad de comprender los nuevos contextos para los negocios del futuro.
La denominación a menudo incorpora variaciones en función del tipo de organización sujeto: Responsabilidad Social de las Empresas (RSE), de las Organizaciones no lucrativas (RSO), de las Administraciones públicas (RSA), de las Universidades (RSU)...
------
En 2007 elaboré una definición de Responsabilidad Social que es la que he ido utilizando, con diferentes variantes formales, en los escritos. Lo he explicado en Definición de Responsabilidad Social. La que he usado durante los últimos siete años.
Voy ahora, aprovechando que han transcurrido siete años desde aquel redactado y que hace diez años que nació Responsabilidad Global, a formular una nueva definición de Responsabilidad Social, no como alternativa a otros sino para poder hacer uso de un redactado con el que me sienta plenamente identificado y que a la vez pueda proponer a los otros agentes como reflexión a compartir.
El hecho de que tenga diferentes párrafos, lejos de suponer un exceso de literatura para una definición, está pensado para que se pueda utilizar con la longitud que se prefiera, siempre yendo tomando más párrafos por el orden en que están. Si se quiere una mera definición se puede optar sólo por el primer párrafo o, incluso, por la mitad del primer párrafo.
La RSC se estructura como una política de empresa basada en el compromiso con el desarrollo humano y con la sostenibilidad global, a partir de la cual la organización incorpora en los procesos de creación de valor intereses e inquietudes de los agentes que legítimamente toman parte en su interés (accionistas, empleados, clientes, ciudadanos, proveedores, financiadores, reguladores, agentes sociales, organizaciones sociales...).
La RSC supone un compromiso integral y integrado a partir de los cinco grandes vectores de impacto empresarial: económico, laboral, ambiental, social, y buen gobierno; integral porque forma parte del modelo de empresa, afecta a todas las áreas y se extiende por la cadena de valor; integrado porque incorpora en la gestión, los procesos y los procedimientos.
Metodológicamente, la RSC implica la formulación de un compromiso ético orientado a la sostenibilidad, que afecte a los diferentes vectores, y se desarrolle con un sistema de gestión de mejora continua que permita identificar los temas relevantes, dialogar con los grupos de interés, desarrollar buenas prácticas y rendir cuentas.
La RSC ha nacido como un enfoque empresarial y, al margen de aportar un valor a la sociedad y dar respuesta a los retos que ésta plantea, pretende legítimamente garantizar la sostenibilidad empresarial a partir de fortalecer la capacidad adaptativa a los nuevos requerimientos de la sociedad y desarrollar la gestión de los activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social para operar, reputación, marca...). Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa se ha desarrollado en general en empresas con una cultura más avanzada y con una mayor capacidad de comprender los nuevos contextos para los negocios del futuro.
La denominación a menudo incorpora variaciones en función del tipo de organización sujeto: Responsabilidad Social de las Empresas (RSE), de las Organizaciones no lucrativas (RSO), de las Administraciones públicas (RSA), de las Universidades (RSU)...
------
En 2007 elaboré una definición de Responsabilidad Social que es la que he ido utilizando, con diferentes variantes formales, en los escritos. Lo he explicado en Definición de Responsabilidad Social. La que he usado durante los últimos siete años.
Voy ahora, aprovechando que han transcurrido siete años desde aquel redactado y que hace diez años que nació Responsabilidad Global, a formular una nueva definición de Responsabilidad Social, no como alternativa a otros sino para poder hacer uso de un redactado con el que me sienta plenamente identificado y que a la vez pueda proponer a los otros agentes como reflexión a compartir.
El hecho de que tenga diferentes párrafos, lejos de suponer un exceso de literatura para una definición, está pensado para que se pueda utilizar con la longitud que se prefiera, siempre yendo tomando más párrafos por el orden en que están. Si se quiere una mera definición se puede optar sólo por el primer párrafo o, incluso, por la mitad del primer párrafo.
17.5.07
Territori Socialment Responsable
Un TSR és aquell que tendeix a la sostenibilitat afrontant proactivament els seus reptes econòmics, socials i ambientals, per mitjà de les estratègies col·laboratives i el compromís multilateral, amb solucions eficients que creïn valor per a totes les parts, gestionant els propis actius tangibles i intangibles i alineant-los vers una Visió sostenible del territori.
Completem aquesta definició amb el suport de les diferents perspectives del Mapa Estratègic:
Territori on totes les parts, ja siguin mercantils, públiques o socials, desenvolupen pràctiques de responsabilitat social, per tal com, més enllà de les responsabilitats legals, totes elles reconeixen llur part de responsabilitat davant la societat pel que fa al desenvolupament de la comunitat i als impactes econòmics, socials i ambientals que rep el territori o que aquest causa en altres.
La ciutadania d’un TSR reconeix aquestes pràctiques i sap actuar-hi sensiblement, facilitant que el retorn que legítimament obtinguin les empreses més compromeses realimenti el cercle virtuós.
El TSR emfasitza el diàleg entre les parts i entre els diferents sectors. Si be el diàleg amb els partprenents és una eina per a la gestió singular de l’RS de cada organització, el seu ús generalitzat genera capital social i aporten una capacitat de governança de la comunitat.
El comportament dels seus agents (ja siguin del sector mercantil, públic o social) integra de manera compromesa el respecte i el foment dels drets humans (ja siguin de primera, segona o tercera generació), i cerquen solucions integrades dins els seus models de negoci o de missió que puguin aportar vies de solució, alhora que disposa els seus actius de manera que puguin crear el màxim valor sostenible i que aquest repercuteixi positivament en totes les parts (win-win) i en el propi context (win-win-win).
Finalment, el territori socialment responsable ha de poder posar en valor aquests compromisos gestionant la millora de certs actius i comunicant una visió agregada d’aquestes pràctiques, obtenint un atribut ètic per a la pròpia identitat territorial.
Definició de la iniciativa collaboratio, promoguda per Responsabilitat Global
Completem aquesta definició amb el suport de les diferents perspectives del Mapa Estratègic:
Territori on totes les parts, ja siguin mercantils, públiques o socials, desenvolupen pràctiques de responsabilitat social, per tal com, més enllà de les responsabilitats legals, totes elles reconeixen llur part de responsabilitat davant la societat pel que fa al desenvolupament de la comunitat i als impactes econòmics, socials i ambientals que rep el territori o que aquest causa en altres.
La ciutadania d’un TSR reconeix aquestes pràctiques i sap actuar-hi sensiblement, facilitant que el retorn que legítimament obtinguin les empreses més compromeses realimenti el cercle virtuós.
El TSR emfasitza el diàleg entre les parts i entre els diferents sectors. Si be el diàleg amb els partprenents és una eina per a la gestió singular de l’RS de cada organització, el seu ús generalitzat genera capital social i aporten una capacitat de governança de la comunitat.
El comportament dels seus agents (ja siguin del sector mercantil, públic o social) integra de manera compromesa el respecte i el foment dels drets humans (ja siguin de primera, segona o tercera generació), i cerquen solucions integrades dins els seus models de negoci o de missió que puguin aportar vies de solució, alhora que disposa els seus actius de manera que puguin crear el màxim valor sostenible i que aquest repercuteixi positivament en totes les parts (win-win) i en el propi context (win-win-win).
Finalment, el territori socialment responsable ha de poder posar en valor aquests compromisos gestionant la millora de certs actius i comunicant una visió agregada d’aquestes pràctiques, obtenint un atribut ètic per a la pròpia identitat territorial.
Territorio Socialmente Responsable
Un TSR es aquel que tiende a la sostenibilidad afrontando proactivament sus retos económicos, sociales y medioambientales, por medio de las estrategias colaborativas y el compromiso multilateral, con soluciones eficientes que creen valor para todas las partes, gestionando los propios activos tangibles e intangibles y alineándolos hacia una Visión sostenible del territorio.
Completamos esta definición con el apoyo de las diferentes perspectivas del Mapa Estratégico:
Territorio donde todas las partes, ya sean mercantiles, públicas o sociales, desarrollan prácticas de responsabilidad social, comoquiera que, más allá de las responsabilidades legales, todas ellas reconocen su parte de responsabilidad ante la sociedad con respecto al desarrollo de la comunidad y a los impactos económicos, sociales y medioambientales que recibe el territorio o que este causa en otras.
La ciudadanía de un TSR reconoce estas prácticas y sabe actuar sensiblemente, facilitando que el retorno que legítimamente obtengan las empresas más comprometidas realimente el círculo virtuoso.
El TSR enfatiza el diálogo entre las partes y entre los diferentes sectores. Si bien el diálogo con los grupos de interés es una herramienta para la gestión singular de la RS de cada organización, su uso generalizado genera capital social y aportan una capacidad de gobernanza de la comunidad.
El comportamiento de sus agentes (ya sean del sector mercantil, público o social) integra de manera comprometida el respeto y el fomento de los derechos humanos (ya sean de primera, segunda o tercera generación), y buscan soluciones integradas dentro sus modelos de negocio o de misión que puedan aportar vías de solución, a la vez que dispone sus activos de forma que puedan crear el máximo valor sostenible y que este repercuta positivamente en todas las partes (win-win) y en el propio contexto (win-win-win).
Finalmente, el territorio socialmente responsable debe poder poner en valor estos compromisos gestionando la mejora de ciertos activos y comunicante una visión agregada de estas prácticas, obteniendo un atributo ético para la propia identidad territorial.
Definición de la iniciativa collaboratio, promovida por Responsabilitat Global
Completamos esta definición con el apoyo de las diferentes perspectivas del Mapa Estratégico:
Territorio donde todas las partes, ya sean mercantiles, públicas o sociales, desarrollan prácticas de responsabilidad social, comoquiera que, más allá de las responsabilidades legales, todas ellas reconocen su parte de responsabilidad ante la sociedad con respecto al desarrollo de la comunidad y a los impactos económicos, sociales y medioambientales que recibe el territorio o que este causa en otras.
La ciudadanía de un TSR reconoce estas prácticas y sabe actuar sensiblemente, facilitando que el retorno que legítimamente obtengan las empresas más comprometidas realimente el círculo virtuoso.
El TSR enfatiza el diálogo entre las partes y entre los diferentes sectores. Si bien el diálogo con los grupos de interés es una herramienta para la gestión singular de la RS de cada organización, su uso generalizado genera capital social y aportan una capacidad de gobernanza de la comunidad.
El comportamiento de sus agentes (ya sean del sector mercantil, público o social) integra de manera comprometida el respeto y el fomento de los derechos humanos (ya sean de primera, segunda o tercera generación), y buscan soluciones integradas dentro sus modelos de negocio o de misión que puedan aportar vías de solución, a la vez que dispone sus activos de forma que puedan crear el máximo valor sostenible y que este repercuta positivamente en todas las partes (win-win) y en el propio contexto (win-win-win).
Finalmente, el territorio socialmente responsable debe poder poner en valor estos compromisos gestionando la mejora de ciertos activos y comunicante una visión agregada de estas prácticas, obteniendo un atributo ético para la propia identidad territorial.
parte interesada, según Responsabilitat Global
Una parte interesada es cualquier organización, grupo o individuo que pueda afectar o ser afectado por las actividades de una empresa u organización de referencia.
Así cada organización dispone de sus partes interesadas, también denominadas grupos de interés, públicos de interés, corresponsables u otros. La palabra inglesa stakeholder ha conseguido un cierto uso a nivel técnico o experto.
Más específicamente hacemos uso de stakeholder cuando nos referimos a aquellas partes interesadas que son consideradas legítimas por parte de la empresa u organización de referencia, con las cuales se suele establecer algún procedimiento de diálogo. Las organizaciones que gestionan más sistemáticamente su Responsabilidad Social disponen de un Mapa de Stakeholders.
Así cada organización dispone de sus partes interesadas, también denominadas grupos de interés, públicos de interés, corresponsables u otros. La palabra inglesa stakeholder ha conseguido un cierto uso a nivel técnico o experto.
Más específicamente hacemos uso de stakeholder cuando nos referimos a aquellas partes interesadas que son consideradas legítimas por parte de la empresa u organización de referencia, con las cuales se suele establecer algún procedimiento de diálogo. Las organizaciones que gestionan más sistemáticamente su Responsabilidad Social disponen de un Mapa de Stakeholders.
9.5.07
partprenent, segons Responsabilitat Global
Un partprenent és qualsevol organització, grup o individu que pugui afectar o ser afectat per les activitats d'una empresa o organització de referència.
Així cada organització disposa dels seus partprenents. Més en general se'n diuen grups d'interès, parts interessades. També se n'ha dit públics d'interès, corresponsables o altres. La paraula anglesa stakeholder ha assolit un cert ús a nivell tècnic.
Més específicament fem ús del mot partprenent o el seu equivalent stakeholder quan ens referim a aquelles parts interessades que són considerades legítimes per part de l'empresa o organització de referència, amb les quals se sol establir algun procediment de diàleg. Les organitzacions que gestionen més sistemàticament la seva Responsabilitat Social disposen d'un Mapa de Partprenents (o Mapa de Stakeholders).
Més informació sobre aquest mot en català
Així cada organització disposa dels seus partprenents. Més en general se'n diuen grups d'interès, parts interessades. També se n'ha dit públics d'interès, corresponsables o altres. La paraula anglesa stakeholder ha assolit un cert ús a nivell tècnic.
Més específicament fem ús del mot partprenent o el seu equivalent stakeholder quan ens referim a aquelles parts interessades que són considerades legítimes per part de l'empresa o organització de referència, amb les quals se sol establir algun procediment de diàleg. Les organitzacions que gestionen més sistemàticament la seva Responsabilitat Social disposen d'un Mapa de Partprenents (o Mapa de Stakeholders).
Més informació sobre aquest mot en català
25.2.07
Responsabilidad Social, según Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
La Responsabilidad Social es una política de empresa según la cual una organización incorpora estratégicamente en sus procesos de creación de valor los intereses e inquietudes de los agentes que legítimamente toman parte en su interés (accionistas, trabajadores, clientes, ciudadanos, proveedores, finançadors, reguladores, agentes sociales, organizaciones sociales...) y específicamente un compromiso con la sostenibilidad global (medioambiental, social, económica).
Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa se orienta a una visión estratégica de mejora de la gestión de sus activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social para operar, reputación, marca...) y pretende garantizar la sostenibilidad del propio proyecto empresarial.
Más allá del cumplimiento de la ley, la empresa socialmente responsable se basa en un buen gobierno, basado en la transparencia y unos principios éticos, y construye su responsabilidad ante la sociedad teniendo en cuenta el impacto de sus operaciones, mejorándolas y poniéndolas en valor.
Defición propuesta en 2007 por Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa se orienta a una visión estratégica de mejora de la gestión de sus activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social para operar, reputación, marca...) y pretende garantizar la sostenibilidad del propio proyecto empresarial.
Más allá del cumplimiento de la ley, la empresa socialmente responsable se basa en un buen gobierno, basado en la transparencia y unos principios éticos, y construye su responsabilidad ante la sociedad teniendo en cuenta el impacto de sus operaciones, mejorándolas y poniéndolas en valor.
Defición propuesta en 2007 por Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
20.2.07
Responsabilitat social, segons Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
La Responsabilitat Social és una política d'empresa segons la qual una organització incorpora estratègicament en els seus processos de creació de valor els interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (accionistes, treballadors, clients, ciutadans, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...) i específicament un compromís amb la sostenibilitat global (ambiental, social, econòmica).
Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'orienta a una visió estratègica de millora de la gestió dels seus actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...) i pretén garantir la sostenibilitat del propi projecte empresarial.
Més enllà del compliment de la llei, l'empresa socialment responsable es basa en un bon govern, basat en la transparència i uns principis ètics, i construeix la seva responsabilitat davant la societat tenint en compte l'impacte de les seves operacions, millorant-les i posant-les en valor.
Definció proposada al 2007 per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'orienta a una visió estratègica de millora de la gestió dels seus actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...) i pretén garantir la sostenibilitat del propi projecte empresarial.
Més enllà del compliment de la llei, l'empresa socialment responsable es basa en un bon govern, basat en la transparència i uns principis ètics, i construeix la seva responsabilitat davant la societat tenint en compte l'impacte de les seves operacions, millorant-les i posant-les en valor.
Definció proposada al 2007 per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
