Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RSO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RSO. Mostrar tots els missatges

20.3.23

[VÍDEO] Les entitats han de canviar la manera com construir aliances amb les empreses, segons Canyelles a la jornada “Crear valor compartit entre empreses i entitats” a Sant Cugat del Vallès

  • 150 persones participen a la jornada d'empreses i entitats organitzada per Ajuntament de Sant Cugat i Solideo Renovables. 
  • La col·laboració de Respon.cat pretén promoure nous models de col·laboració entre entitats i empreses.  
Els assistents han compartit projectes culturals i socio-ambientals, i han avaluat els patrocinis. Empreses i entitats han explicat experiències positives de col·laboració a Sant Cugat, iniciatives amb potencial de donar respostes creatives a les necessitats comunitàries. 
 
La jornada ha estat dinamitzada pel coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, com a expert en Responsabilitat Social Empresarial, que ha fet una ponència inspiracional sobre com han d'avançar les relacions i aliances per “Crear valor compartit entre empreses i entitats”. Podeu visualitzar els 15 minuts d'intervenció tot seguit: 

 
 
Canyelles ha moderat tot seguit una taula amb la participació de representants del món empresarial i social com Solideo; Roche Diagnostics; Catalana Occidente; HP; Centre de Fisioteràpia Sant Cugat; Pati Hoquei Club Sant Cugat; Unió Ciclista Sant Cugat; Orquestra Simfònica Sant Cugat; i Castellers de Sant Cugat. 


 
L’acte, presidit per l’alcaldessa, Mireia Ingla, ha comptat amb la presència de la tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Ocupació, Empresa i Comerç, Elena Vila Gómez, i de la tinenta d'alcaldia de Cultura, Esther Madrona. L'alcaldessa ha dit que “fer trobades com aquesta, on entitats tan diferents es troben en un espai en comú per compartir idees i experiències, té un gran valor i potencial".
 
Sant Cugat és una ciutat amb un teixit d’entitats, empreses i institucions dinàmiques que ofereixen oportunitats d’enxarxament per a afrontar el gran repte del desenvolupament sostenible. La jornada ha permès conèixer i compartir les experiències d’èxit de col·laboració al nostre territori. Iniciatives amb potencial de donar respostes creatives a les necessitats comunitàries.
 
 

6.3.23

Josep Maria Canyelles intervindrà a la Jornada de #networking per descobrir experiències d'èxit de col·laboració entre empreses i entitats de #SantCugat


📌 Ets una empresa de Sant Cugat? O una entitat? Això t'interessa! 👇

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès et convida a la jornada de #networking per descobrir experiències d'èxit de col·laboració entre empreses i entitats de #SantCugat.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat i expert en responsabilitat social de les empreses i de les organitzacions, farà una intervenció sobre les noves tendències en aliances en el marc de la gestió responsable i l'orientació al propòsit.

L'acte serà inaugurat per l'alcaldessa Mireia Ingla i la regidora de Promoció econòmica Elena Vila Gómez.

❇ Vine si les vols conèixer i contribuir a crear valor compartit entre empreses i entitats a la nostra ciutat!

📅 9 de març
⏰ 9:15 h
➡️ Solideo, carretera de Rubí, 102, 08174 Sant Cugat del Vallès

https://lnkd.in/dVtYjtrF

Amb la col·laboració de Diputació de Barcelona, Servei d'Ocupació de Catalunya, Solideo Renovables, Respon.cat

JORNADA DE NETWORKING 
Crear valor compartit entre empreses i entitats

Sant Cugat és una ciutat amb valors amb un teixit d’entitats, empreses i institucions dinàmiques que ofereixen oportunitats d’enxarxament per a afrontar el gran repte del desenvolupament sostenible.

Crear espais de relació per a generar coneixement compartit és fonamental per avançar.

Per què és important que assisteixis a la jornada?

  • Per comprendre les tendències de les relaciones entre empreses i entitats
  • Per entendre què és el propòsit empresarial.
  • Per entendre per què les relacions entre empreses i entitats ja no són només un tema de transferència econòmica.
  • Per comprendre que les aliances i col·laboracions són imprescindibles tal com diu l'ODS 17.
  • Per conèixer possibilitats de col·laboració i fer nous contactes.
  • Per compartir experiències d'èxit de col·laboració entre empreses i entitats de la nostra ciutat.


PROGRAMA:

9:15h Recepció - Café Empreses i Entitats.

9:30h Obertura a càrrec de l'Alcaldessa Mireia Ingla. Tot seguit, intervé la tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica Elena Vila.

9:40h Ponència a càrrec de Josep Maria Canyelles, Coordinador de respon.cat.

10:00h Taula rodona Empreses i Entitats. Amb la participació de:

-  Solideo i Pati Hoquei Club Sant Cugat
-  Roche i Unió Ciclista Sant Cugat
-  Catalana Occidente i Orquestra Simfònica Sant Cugat
-  Centre de Fisioteràpia Sant Cugat  i Castellers de Sant Cugat

10:25h HP explicarà el seu Projecte d'entitats 

10:30h Tancament a càrrec de Rafael Reyes, CEO i Cofundador de Solideo

10:35h Café relacional i espai Networking Empreses i Entitats

11:00h Fi d'acte

Crearem un espai idoni perquè Empreses i Entitats pugueu compartir i enfortir-vos mútuament.

 

14.1.22

[ENTREVISTA] Xarxanet entrevista Josep Maria Canyelles sobre els reptes de les organitzacions: "Ja no farem res de bo tancats en un despatx. Cal cocrear, sumant veus"

Xarxanet és l'espai de referència per a les entitats no lucratives de tots els sectors. Comença l'any i, amb aquest, la necessitat de les entitats de planificar-se estratègicament l'any. Per aquest motiu han entrevistat Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. 

Podeu accedir a l'entrevista en aquest enllaç.
 

Altres entrevistes a Josep Maria Canyelles:

19.1.19

A favor de la campanya de l'@ONCE_oficial contra el barrerisme però crític en les formes @llenguacat @llenguacatalana @Fundacion_ONCE


Milions de persones amb mobilitat reduïda arreu del món pateixen cada dia les barreres que suposen els obstacles que ocupen les voreres bicis elèctriques, patinets, vehicles mal aparcats...  L'ONCE promou una campanya per tal d'anomenar aquest fet com a barrerisme, i fa un al·legat perquè aquest mot sols estigui als diccionaris i no al carrer. M'he sumat a la campanya (https://lnkd.in/egSqgtn) però no puc deixar de fer un comentari crític que exposo tot seguit.

L'ONCE és una organització que actua a tot l'estat espanyol, un estat divers que té en les diferents nacionalitats, cultures i llengües un dels seus actius, reconeguts per la Consitució, i que caldria promoure. No sols ho diu la Constitució sinó també convencions internacionals signades per l'Estat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

I no cal dir que a l'ONCE hi ha ciutadans que tenen llengües diferents, com correspon a uns territoris on opera on hi ha llengües pròpies diferents i totes elles pressumptament protegides per la llei. El fet és que quan l'ONCE llança aquesta campanya, la qual té un objectiu terminològic i per tant una materialització lingüística, sols demana el reconeixement de la paraula en una llengua, barrerismo, en castellà, i llança la proposta a la RAE: "ayúdanos para que 'barrerismo' sea aceptada por la RAE".

Una reflexió interessant seria si les convencions internacionals que firma un Estat afecten les organitzacions privades, com empreses o organitzacions no governamentals. Des d'un punt de vista legal normatiu no afecten si no han estat transposades a l'ordenament jurídic, però hi ha una cosa que es diu responsabilitat social de les empreses i de les organitzacions, segons la qual una organització hauria d'atendre les demandes de la societat. 

En aquest sentit, l'Economia del Bé Comú, propugna que els valors que estan presents a les constitucions dels països, com ara que l'economia es deu a l'harmonia societat, haurien de passar d'un document públic a una norma moral per a les empreses ja que formen part d'un gran consens que la ciutadania ha votat.

Estic segur que l'ONCE comparteix aquestes reflexions, que poden aplicar-se a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides. El problema que succeeix amb algunes -moltes- entitats socials és que apliquen el criteri solament en la seva matèria missional però no amb les altres matèries, fet que ens indica les greus mancances en la seva responsabilitat social corporativa.

Tornant a l'afer en qüestió, com és que l'ONCE no promou simultàniament que l'Institut d'Estudis Catalans reconegui el mot barrerisme, o els equivalents en gallec i basc? No es fa seu l'esperit de la Constitució i de la Carta Europea? Prefereix fer com els successius governs espanyols que incompleixen els acords? Consideren que sols s'ha de complir allò que és obligatori per llei de manera explícita? Consideren que les altres discriminacions que no siguin sensorials no formen part de la seva lluita i per tant no cal atendre-les? Consideren que els milers de catalanoparlants socis no mereixen el mateix respecte que els castellanoparlants? Consideren que la situació política marcada per l'esperit de l'aporellos no aconsella mostrar cap complicitat amb els drets perifèrics?




Article relacionat:

[REFLEXIÓN] A favor de la campaña de la @ONCE_oficial contra el barrerismo pero crítico en las formas @llenguacat @llenguacatalana @Fundacion_ONCE

Millones de personas con movilidad reducida en todo el mundo sufren cada día las barreras que suponen los obstáculos que ocupan las aceras bicis eléctricas, patinetes, vehículos mal aparcados... La ONCE promueve una campaña para nombrar este hecho como barrerismo, y hace un alegato para que esta palabra sólo esté en los diccionarios y no en la calle. Me he sumado a la campaña (https://lnkd.in/egSqgtn) pero no puedo dejar de hacer un comentario crítico que expongo a continuación.

La ONCE es una organización que actúa en todo el estado español, un estado diverso que tiene en las diferentes nacionalidades, culturas y lenguas uno de sus activos, reconocidos por la Constitución, y que habría que promover. No sólo lo dice la Constitución sino también convenciones internacionales firmadas por el Estado, como la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias.

Y no hace falta decir que en la ONCE hay ciudadanos que tienen lenguas diferentes, como corresponde a unos territorios donde opera donde hay lenguas propias diferentes y todas ellas presuntamente protegidas por la ley. El hecho es que cuando la ONCE lanza esta campaña, la cual tiene un objetivo terminológico y por tanto una materialización lingüística, sólo pide el reconocimiento de la palabra en una lengua, barrerismo, en castellano, y lanza la propuesta a la Real Académia de la lengua Española: "Ayúdanos para que 'barrerismo' sea aceptada por la RAE ".

Una reflexión interesante sería si las convenciones internacionales que firma un Estado afectan a las organizaciones privadas, como empresas u organizaciones no gubernamentales. Desde un punto de vista legal normativo no afectan si no han sido transpuestas al ordenamiento jurídico, pero hay algo que se llama responsabilidad social de las empresas y de las organizaciones, según la cual una organización debería atender las demandas de la sociedad. 

En este sentido, la Economía del Bien Común, propugna que los valores que están presentes en las constituciones de los países, tales como que la economía se debe a la armonía sociedad, deberían pasar de un documento público a una norma moral para las empresas ya que forman parte de un gran consenso que la ciudadanía ha votado. Estoy seguro de que la ONCE comparte estas reflexions, que pueden aplicarse a la Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad de Naciones Unidas. El problema que sucede con algunas -muchas- entidades sociales es que aplican el criterio solamente en su materia misional pero no con las otras materias, lo que nos indica las graves carencias en su responsabilidad social corporativa.

Volviendo al asunto en cuestión, ¿como es que la ONCE no promueve simultáneamente que el Institut d'Estudis Catalans (la academia oficial de la lengua catalana) reconozca la palabra barrerisme, o los equivalentes en gallego y vasco? ¿No se hace suyo el espíritu de la Constitución y de la Carta Europea? ¿Prefiere hacer como los sucesivos gobiernos españoles que incumplen los acuerdos? ¿Consideran que sólo se debe cumplir lo que es obligatorio por ley de manera explícita? ¿Consideran que las otras discriminaciones que no sean sensoriales no forman parte de su lucha y por tanto no hay que atenderlas? ¿Consideran que los miles de catalanohablantes socios no merecen el mismo respeto que los castellanohablantes? ¿Consideran que la situación política marcada por el espíritu del aporellos aconseja no mostrar ninguna complicidad con los derechos periféricos?

Artículo relacionado:
 

14.12.18

S'han lliurat els Premis de Responsabilitat Social de la Federació Catalana de Voluntariat Social


  • SOM Fundació, l’Associació Nou Horitzó i Ressò – Associació de Musicoteràpia, guanyadors del Premi Lluís Martí al Valor Social
  • La 4a edició del Premi ha reconegut projectes amb bones pràctiques en matèria d’RS on el voluntariat hi té un paper clau
  • Josep Maria Canyelles ha participat en el Jurat del Premis

DSC_3988
Aquest divendres 14 de desembre, en el marc de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat a Barcelona, s’ha dut a terme el lliurament dels premis de la 4a edició del Premi Lluís Martí al Valor Social a SOM Fundació, l’Associació Nou Horitzó i a Ressò – Associació de Musicoteràpia.
Premis.

En aquesta nova edició, on han participat gairebé una trentena d’entitats amb els seus projectes, s’han reconegut bones pràctiques en matèria de Responsabilitat Social (RS) que ja estiguessin implementant les mateixes entitats, així com per entitats en col·laboració amb alguna empresa, i on el voluntariat hi té un paper clau.

DSC_3940El premi a la millor pràctica d’RS amb el voluntariat com agent protagonista, finançat per la Fundació Bancària Obra Social La Caixa i dotat amb 4.000 euros, ha sigut per SOM Fundació i el seu projecte “Jo també puc fer voluntariat (#JoTbPuc)”. És un programa de voluntariat inclusiu que pretén incentivar la participació activa de les persones amb discapacitat intel·lectual donant-li suport en el seu entorn comunitari més proper a través del voluntariat.

DSC_3915Pel que fa al premi a la construcció de la millor comunitat local socialment responsable de l’àrea metropolitana de Barcelona, finançat per Aigües de Barcelona i dotat amb 1.500 euros, s’ha concedit a l’Associació Nou Horitzó amb el projecte “Les àvies i els avis escriuen contes i els infants els dibuixen”. Aquest parteix de la iniciativa de promoure les relacions entre dues generacions aparentment allunyades. Així, s’anima a persones majors de 55 anys a escriure un conte que serà il·lustrat per infància d’entre 6 i 12 anys. El resultat final és l’edició d’un llibre que rep cada participant.

Finalment, l’accèssit, premiat amb una compra gratuïta a El Mercat Social per valor de 300 euros, se l’ha endut Ressò – Associació de Musicoteràpia pel “Programa de Música a l’Hospital”. En aquest projecte, músics voluntaris professionals ofereixen concerts als hospitals, dirigits a les persones hospitalitzades. El programa es basa en el poder transformador de la música.
Jurat

El jurat d’aquesta última edició està format per sis representants experts d’empresa i responsabilitat social, del tercer sector i de voluntariat:
  • Jordi Balot, president de la FCVS; 
  • Albert Francolí, membre de l’equip de la Fundació Servei Solidari; 
  • Miquel Àngel Fusté, enginyer industrial jubilat; 
  • Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions i coordinador de Respon.cat; 
  • Maria Salamero, Directora d’Estratègia de Sostenibilitat i Comunicació d’Aigües de Barcelona; i 
  • Marta Gil, responsable a l’Associació de Voluntaris de “La Caixa”.

22.10.17

En un territori socialment responsable es poden abordar millor els reptes, diu Canyelles a Dénia

  • El Cercle Empresarial de la Marina Alta i la Fundació Baleària pretenen convertir la comarca en el primer Territori Socialment Responsable del País Valencià. 
  • Josep Maria Canyelles va defensar l'interès de desenvolupar Territoris Socialment Responsables.
  • Les jornades tenen lloc amb la col·laboració de la Seu Universitària de Dénia i la Direcció General de Responsabilitat Social de la Generalitat Valenciana.

Divendres va tenir lloc la conferència-col·loqui sobre “Fer de la Marina Alta una comarca socialment responsable”, a càrrec de Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector 5. L'acte va tenir lloc a l'auditori de l'Estació Nàutica de Dénia davant d'una cinquantena d'assistents.

Canyelles va explicar què pot aportar parlar de territoris socialment responsables, en primer lloc com a evolució del concepte de responsabilitat social de les empreses, i després com a aplicació a administracions, a entitats socials i a tota mena d'organitzacions, per a afavorir una major presència dels valors ètics i de sostenibilitat a la societat, i augmentar el nivell de diàleg entre grups d'interès en matèries d'RS.

L'expert en responsabilitat social de les empreses i les organitzacions va posar diversos exemples de territoris socialment responsables i les oportunitats i dificultats per gestionar-los així com la complementarietat que suposa als models de governança impulsats pels governs: els TSR permeten un colideratge més distribuït per part dels diferents agents per contribuir a abordar els grans reptes que té una societat o un territori, sense perjudici de les responsabilitats que pugui tenir una administració. El fet és que avui dia certs reptes de la societat tenen una complexitat tan elevada que no poden ser abordats amb efectivitat per cap agent al marge de l'establiment de sinergies amb molts altres agents concurrents.

Canyelles, que és també el promotor de Responsabilitat Global, ja havia intervingut sobre TSR fa quatre anys a l'Estació Marítima de Dénia:
La jornada va ser inaugurada per la presidenta del Cercle Empresarial de la Marina Alta (CEDMA), Sonja Dietz, que va destacar la importància d'aquesta iniciativa, que implica diferents agents en el camí cap a l'aconsecució d'un territori socialment responsable. Dietz va indicar que "és la primera ocasió que unim el sector públic, el privat i les organitzacions sense ànim de lucre per aprendre i treballar junts".

També va intervenir en la inauguració Josep Vicent Mascarell, director de l'Àrea de Responsabilitat Social i Reputació de Baleària, que va incidir en el potencial de l'RSC per vincular el creixement de les empreses amb el desenvolupament sostenible dels territoris. Mascarell va explicar que "a Baleària fem negocis responsables perquè hi creiem i perquè creiem que ser honestos és rendible, com hem comprovat en la nostra aposta per l'eficiència energètica i la reducció d'emissions en el transport marítim. Traslladar aquest coneixement a altres empreses i entitats de La Marina és sens dubte un actiu per a la zona".

Notícia a Canfali - Marina Alta:




Aquestes jornades van dirigides a organitzacions públiques i privades, empreses i ONG. Després de la conferència inaugural durant aquesta setmana tindran lloc aquests actes:


Fase 2: Desenvolupant la Responsabilitat Social de cada sector 

Dilluns 23 d’octubre, a les 9:30 h.: Seminari directiu RSA
  • Dirigit per: Josep Maria Canyelles. 
  • Destinataris: representants d’ajuntaments i organitzacions publiques

Dilluns 23 d’octubre, a les 16:30 h.: Seminari directiu RSE
  • Dirigit per: Josep Maria Canyelles.
  • Destinataris: representants de pimes, caps de departament d'RSE o RH.

Dimarts 24 d’octubre, tarda: Seminari directiu RSO
  • Dirigit per: Josep Maria Canyelles.
  • Destinataris: representants/membres d’organitzacions sense ànim de lucre (socials, culturals, juvenils, esportives, acadèmiques, etc.).

Fase 3: Desenvolupant el Territori Socialment Responsable 

Dimecres 25 d’octubre, tarda: Taller participatiu de conclusions: “Fer de la Marina Alta una comarca socialment responsable”
  • Dirigit per: D. Federico Buyolo García. Director General de Cooperació i Solidaritat i D. Josep Ochoa Monzó, director General de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern.
  • Objectiu: Identificar els reptes del territori, traçar el camí per a aconseguir una comarca
  • socialment responsable i construcció d’aliances multi-stakeholder.
  • Destinataris: representants de les diferents organitzacions públiques i privades que hagen participat en les fases anteriors.

Notícia publicada a Responsabilitat Global anunciant l'acte:
Notícies publicades anunciant l'acte:

12.10.17

[ESDEVENIMENTS] Fer de la Marina Alta un territori socialment responsable

TERRITORIS SOCIALMENT RESPONSABLES

Com s’aconsegueix que la nostra comarca siga un territori socialment responsable?
Què puc fer per a aconseguir que el siga? A qui beneficia la responsabilitat social?
Per on començar? Estic sol?

El Cercle Empresarial de la Marina Alta i la Fundació Baleària, juntament amb la Seu Universitària de Dénia i la D.G. de Responsabilitat Social, hem organitzat unes jornades per a respondre a aquestes i totes les preguntes referents a la Responsabilitat Social.

Fer de la Marina Alta un territori socialment responsable

Un Territori Socialment Responsable (TSR) és un territori que tendeix a la sostenibilitat afrontant proactivament els seus reptes econòmics, socials i ambientals, per mitjà de les estratègies col·laboratives, amb solucions que creuen valor per a totes les parts i alineant els actius propis, tangibles i intangibles, cap a una visió sostenible del territori.

Per a avançar cap a un TSR fa falta que organitzacions molt diverses incorporen la responsabilitat social a la seua gestió: empreses de totes dimensions, administracions públiques, organitzacions socials, universitats…

Volem activar aquest sentit de Responsabilitat davant la societat, davant la Marina Alta, a partir de l’establiment d’un marc de diàleg conjunt entre persones i organitzacions que, des de la voluntat d’enfortir el territori i la cohesió de les persones, ens permeta aportar visions diferents i complementàries, traçar línies de progrés i convertir certs reptes d’avui en oportunitats de matí.

Aquestes jornades van dirigides a organitzacions públiques i privades, empreses i ONG, que consta de tres fases:

Fase 1: Divulgació 

Dijous 19 d’octubre, a les 19:00 h.: Conferència-col.loqui sobre “Fer de la Marina Alta una comarca socialment responsable”, a càrrec del Sr. Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses i les organitzacions, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5.
  • Objectiu: Comprendre com es pot reforçar la responsabilitat social a nivell territorial implicant a tots els agents i poder portar els ODS a nivell local.
  • Destinataris: acte obert al públic en general.

Fase 2: Desenvolupant la Responsabilitat Social de cada sector 

Dilluns 23 d’octubre, a les 9:30 h.: Seminari directiu RSA
  • Dirigit per: Josep Maria Canyelles. 
  • Destinataris: representants d’ajuntaments i organitzacions publiques

Dilluns 23 d’octubre, a les 16:30 h.: Seminari directiu RSE
  • Dirigit per: Josep Maria Canyelles.
  • Destinataris: representants de pimes, caps de departament d'RSE o RH.

Dimarts 24 d’octubre, a les 16:30 h.: Seminari directiu RSO
  • Dirigit per: Josep Maria Canyelles.
  • Destinataris: representants/membres d’organitzacions sense ànim de lucre (socials, culturals, juvenils, esportives, acadèmiques, etc.).

Fase 3: Desenvolupant el Territori Socialment Responsable 

Dimecres 25 d’octubre, HORA PENDENT: Taller participatiu de conclusions: “Fer de la Marina Alta una comarca socialment responsable”
  • Dirigit per: D. Federico Buyolo García. Director General de Cooperació i Solidaritat i D. Josep Ochoa Monzó, director General de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern.
  • Objectiu: Identificar els reptes del territori, traçar el camí per a aconseguir una comarca
  • socialment responsable i construcció d’aliances multi-stakeholder.
  • Destinataris: representants de les diferents organitzacions públiques i privades que hagen participat en les fases anteriors.
Organitza:
  • Cedma. Cercle Empresarial de la Marina Alta
  • Fundació Baleària
Amb el suport i col·laboració de:
  • Conselleria de Transparència, Responsabilitat social, Participació i Cooperació. Generalitat Valenciana
  • Seu universitària de Dènia. Universitat d'Alacant



22.10.16

Correus i la Policia espanyola discriminen. I no sols... @correos @policia @oxfamintermon

  • Dues experiències d'usuari dels serveis públics espanyols i les males pràctiques respecte a la llengua catalana 
L'experiència de Correus
 
Avui he anat a Correus i m'he trobat que ja han acabat les obres de remodelació de l'oficina de Vilanova i la Geltrú. La sorpresa ha estat que el dispensador dels números d'espera, que abans era bilingüe, ara ha esdevingut monolingüe. En la lengua del imperio, lògicament.

Així, el rètol de "Recoge aquí tu turno", el dispensador dels números de torn, la pantalla amb el "puesto", tot en l'única llengua que l'Estat espanyol té la voluntat de defensar, fins i tot en contra de la mateixa Constitució.

Ara l'oficina de Correus ha augmentat la part de botiga. No cal dir que cap dels productes que s'hi venen compleixen amb la legalitat. Tant els productes com els rètols propis sols tenen la informació en castellà. No deuen conèixer el Codi de Consum de Catalunya, i potser per a una empresa tan castissa el desconocimiento de la ley -si es catalana- si que exime de su cumplimiento.

L'experiència de la Comissaria de Balmes

Fa uns dies vaig anar a renovar-me el DNI. Sorprenentment vaig tenir la sensació que em van tractar molt amablement i sempre en català. No és habitual tanta correcció en una Comissaria de la Policia espanyola. I més encara si vols exercir els teus drets i no sentir-te vexat. Malauradament, no tot podia discórrer en el respecte. Quan ja gairebé estàvem, el senyor em diu que he d'escriure un text darrere d'un document. Em mostra un cartellet on hi consta el text que he de reproduir i molt amablement m'indica que ho puc escriure en català. La conversa havia estat tota l'estona en català i, per tant, era congruent. El problema és que no oferís el text en totes dues llengües. Els catalans no tenim dret a tenir el text que hem de reproduir? Si una persona té por de fer una falta, no es veurà obligada a copiar literalment el text que li han ofert en la llengua que sigui? I tenint en compte que estàs en un establiment coercitiu, tothom se sentirà en plena llibertat d'optar per la llengua que no t'han ofert oficialment? D'altra banda -algú ho havia de dir!- deunidó quina merdeta de cartellet! De debò que no poden imprimir aquest text on el ciutadà ha de firmar?

L'experiència d'Intermón Oxfam

Avui he acabat el dia comprant en un establiment d'Intermón Oxfam. Dues senyores, que hi fan voluntariat, m'han atès molt amablement. En pagar, els he expressat que llàstima que Intermón encara incompleixi la normativa legal respecte a l'etiquetatge. M'han dit que n'eren desconeixedores i que ho diran a coordinació. Quan he arribat a casa he vist que no sols els productes estaven sols en castellà sinó que el mateix tiquet de compra està completament en castellà amb excepció d'un "Gràcies per la seva compra" al final. Com que l'àrea de vendes la porten des de Paterna i allà -segons sé per la pròpia organització- ho porten una colla de fatxes, exerceixen el seu control lingüístic implacable i no permeten que es compleixi la llei catalana i sols consenteixen que al final del tiquet de compra s'hi pugui posar l'agraïment en la lengua vernácula. Fins i tot el nom de la botiga està tipificat com a "Tienda Vilanova". Lamentable. De fet, davant del que significa Correus i la Policia espanyola, he de manifestar que el cas que realment em sap greu és aquest darrer. Posats a imcomplir la llei, almenys els altres són coherents amb els seus valors.

19.6.16

[VÍDEO] Idees clau: com podem esdevenir un Territori Socialment Responsable. Josep Maria Canyelles al Cicle Innovació Associació Alba de Tàrrega

Josep Maria Canyelles va parlar sobre Territori Socialment Responsable (TSR) en l'acció de l'Associació Alba de Tàrrega per reflexionar sobre reptes d'innovació.

Tot seguit podeu veure el resum del contingut i un breu vídeo de resum de la intervenció de l'expert en TSR i RSE:

IDEES CLAU "COM PODEM ESDEVENIR UN TERRITORI SOCIALMENT RESPONSABLE" (Josep Maria Canyelles)


Fer un món millor ja no és una utopia sinó una necessitat i no només vol dir vetllar pel planeta i per aquells aspectes que afecten al medi ambient sinó també en fer les organitzacions més positives i amb persones positives.

La gestió interna i la seva millora afecta a tothom i no només a les grans empreses, no pel fet de ser una entitat de l’àmbit social ja significa que siguem socialment responsables. Només ho serem en el sector en què treballem però n’hi ha molts d’altres – interns i externs - en els que produïm un impacte del nostre territori.
"Les empreses i entitats petites, grans, mitjanes amb ànim de lucre o sense, públiques, privades, de l’àmbit social o no tenim el repte de gestionar quina és la nostra responsabilitat cap a la societat" twiteja 
Hem de dialogar amb el nostre entorn, per saber que és el que s’espera de nosaltres i definir així quins són els temes importants i els que ens faran socialment responsables en el nostre context.
Ens hem de posar a treballar al dia a dia per reduir els impactes negatius i potenciar-ne de positius per generar un territori on organitzacions diverses i de tota mena gestionin aquest compromís amb la societat.

Cicle de tres xerrades inspiradores

Aquesta acció s'inscriu en el cicle de 3 xerrades organitzat per Alba per a reflexionar sobre el futur de l’actual model d’atenció a les persones i el creixement i desenvolupament de moltes entitats i associacions del tercer sector. Aquestes xerrades formen part del procés de reflexió i elaboració del nou Marc Estratègic de l’Associació Alba (2016 – 2020) i que es presentarà a finals d’aquest any.

S’hi van convidat 3 persones, 3 visionaris que van provar d’inspirar els assistents en tres àmbits concrets i prioritaris de cara al futur: Veure les altres dues aportacions al cicle

15.12.15

Enhorabona a Òmnium per la votació electrònica

Acabo de rebre un correu de l'associació Òmnium Cultural, de la qual sóc soci des de fa uns 30 anys! Se'ns demana que exercim el dret a vot per a la nova Junta Directiva d’Òmnium, i que només falten 48 hores perquè es tanqui la votació. I es remarca que és molt important que els socis decideixin qui els representa al capdavant de l’entitat.

La bona notícia és que l'entitat ofereix un sistema de votació electrònica per a facilitar que els socis no s'hagin de desplaçar, fet que contribueix a augmentar el nombre de votants (millorar la democràcia) i disminuir els desplaçaments (disminuir les emissions de CO2, millorar la mobilitat, millorar la conciliació).


Cal tenir en compte que Òmnium té avui més de 50.000 socis, amb un augment enorme que s'ha produït al llarg dels darrers quatre anys gràcies sobretot al radicalisme del PP i el conjunt del nacionalisme espanyol que ha mobilitzat la ciutadania catalana per a buscar la dignitat nacional a través de mecanismes que garanteixin definitivament la supervivència de la nació catalana. Tota aquesta munió de gent desplaçant-se tindria un impacte enorme.

A més, el sistema de votació electrònica funciona amb molta agilitat, i amb garanties de seguretat, amb una clau personal segura, i no m'ha generat cap dificultat:



Finalment, donar el meu suport a la candidatura única que es presenta, i que l'encapçala Jordi Cuixart, que és empresari, membre fundador de FemCat i soci d’Òmnium des del 1996. La seva empresa, Aranow Packaging, és membre de Respon.cat i el Jordi és una persona compromesa amb el país. Sort, Jordi, i a tot l'equip de persones que conformaran aquesta junta directiva en moments tan transcendentals per a Catalunya.

14.11.15

[VÍDEO] Canyelles: "voluntariat i RSE, els compromisos de les persones i de les organitzacions"



Vídeo de la intervenció de Josep Maria Canyelles

Josep Maria Canyelles va ser convidat a intervenir en la darrera taula rodona de la jornada en la doble condició d'expert en RSE i en voluntariat. La seva intervenció va tenir una primera part centrada en el valor del voluntariat i una segona dedicada a l'oportunitat que suposa la responsabilitat social d'algunes empreses. Totes dues parts va estar unides pel sentit de compromís que suposen, de les persones que decideixen exercir la seva ciutadania activa mitjançant el voluntariat, i de les empreses o organitzacions que adquireixen un compromís amb la societat per mitjà de l'RSE.


L'ex-director de l'Institut Català del Voluntariat (Incavol) va referir-se als cinc àmbits del voluntariat, social, cultural, ambiental, cooperació internacional i comunitari, per a ubicar les organitzacions de defensa d'interessos en aquest darrer bloc, junt amb associacions de veïns i altres. En aquest sentit, va exposar que és bo que aquestes organitzacions que posen el focus en la reivindicació d'uns drets donin també entrada a la col·laboració del voluntariat, com a manera d'ajudar a implicar la ciutadania de manera activa i que no siguin meres entitats de serveis amb socis que paguen unes quotes i professionals experts que les gestionen. Però va matisar que, per a parlar de voluntariat, cal que les persones que hi col·laboren ho facin posant-se al servei d'un interès general, del bé comú, és a dir, que encara que també hi tinguin un interès particular en la qüestió, la seva participació de voluntariat sigui per a facilitar que molta altra gent en surti beneficiada en una matèria que afecta el bé comú.

Canyelles va parlar dels valors del voluntariat per a les persones, per als destinataris i per al país en el seu conjunt ja que ajuda a vertebrar-la, a fer una societat més forta.  I va considerar que voluntariat i associacionisme són dues cares de la mateixa moneda.

A la segona part de la intervenció, va fer una presentació de l'RSE com a enfocament metodològic, destacant que també les organitzacions no lucratives han de gestionar la seva responsabilitat social, tant per coherència com per guanyar capacitat de poder establir processos de diàleg amb les empreses receptives i sensibles a l'RSE. La seva defensa de l'RSE el va portar a demanar que quan hi ha empreses que en parlen i n'ostenten mentre que porten a terme males pràctiques, el que cal no és criticar les mancances de l'RSE sinó demanar a aquella empresa que no embruti el nom de l'RSE. Va explicar que algunes poden lluir de bones pràctiques ambientals, o potser d'acció social, però la suma o la qualitat d'aquestes no implica que una empresa pugui parlar d'RSE si no disposa d'un enfocament més integral i transversal.

[VIDEO] Canyelles: "voluntariado y RSE, los compromisos de las personas y de las organizaciones"


Vídeo de la intervención de Josep Maria Canyelles

Josep Maria Canyelles fue invitado a intervenir en la última mesa redonda de la jornada en la doble condición de experto en RSE y en voluntariado. Su intervención tuvo una primera parte centrada en el valor del voluntariado y una segunda dedicada a la oportunidad que supone la responsabilidad social de algunas empresas. Ambas partes estuvo unidas por el sentido de compromiso que suponen, de las personas que deciden ejercer su ciudadanía activa mediante el voluntariado, y de las empresas u organizaciones que adquieren un compromiso con la sociedad por medio de la RSE.

El ex-director del Instituto Catalán del Voluntariado (Incavol) se refirió a los cinco ámbitos del voluntariado, social, cultural, ambiental, cooperación internacional y comunitario, para ubicar las organizaciones de defensa de intereses en este último bloque, junto con asociaciones de vecinos y otros. En este sentido, expuso que es bueno que estas organizaciones que ponen el foco en la reivindicación de unos derechos den también entrada a la colaboración del voluntariado, como manera de ayudar a implicar a la ciudadanía de manera activa y que no sean meras entidades de servicios con socios que pagan unas cuotas y profesionales expertos que las gestionan. Pero matizó que, para hablar de voluntariado, es necesario que las personas que colaboran lo hagan poniéndose al servicio de un interés general, del bien común, es decir, que aunque también tengan un interés particular en la cuestión, su participación de voluntariado sea para facilitar que mucha otra gente salga beneficiada en una materia que afecta al bien común.  
Canyelles habló de los valores del voluntariado para las personas, para los destinatarios y para el país en el su conjunto ya que ayuda a vertebrarla, a hacer una sociedad más fuerte. Y consideró que voluntariado y asociacionismo son dos caras de la misma moneda.
En la segunda parte de la intervención, hizo una presentación de la RSE como enfoque metodológico, destacando que también las organizaciones no lucrativas deben gestionar su responsabilidad social, tanto por coherencia como para ganar capacidad de poder establecer procesos de diálogo con las empresas receptivas y sensibles a la RSE. Su defensa de la RSE le llevó a pedir que cuando hay empresas que hablan y ostentan mientras que llevan a cabo malas prácticas, lo que hay no es criticar las carencias de la RSE sino pedir a aquella empresa que no ensucie el nombre de la RSE. Explicó que algunas pueden lucir de buenas prácticas ambientales, o quizás de acción social, pero la suma o la calidad de las mismas no implica que una empresa pueda hablar de RSE si no dispone de un enfoque más integral y transversal.

25.10.15

Prou donacions empresarials a partits polítics

La corrupció segueix sent un factor molt important de preocupació per part de la ciutadania, en la mesura que la consciència es manté elevada i que les notícies relacionades van apareixent en els mitjans.

També és cert que la utilització de la Justícia per part del Govern espanyol s'ha fet tan evident i matussera que cal relativitzar allò que fa referència a les notícies, és a dir, el moment i la manera com es presenten els fets per tal que a través dels mitjans de comunicació puguin generar un efecte en l'opinió pública.

La corrupció ha estat -i possiblement és- un fet delictiu especialment blasmable, tant per l'impacte contra les finances públiques i l'eficiència de les polítiques públiques com per l'erosió de la legitimitat dels poders públics. Però igualment cal ser crític contra l'aprofitament polític dels casos, sovint entre partits que tots tenen afectació pròpia proporcional al poder que detenten, com cal ser especialment contundent contra les accions fetes des del poder governamental per tal de perjudicar opositors o protegir els propers. Ja siguin indults, filtracions a la premsa, ús partidista de la fiscalia, control de la judicatura i del Tribunal Constitucional, modificacions legals amb interessos espuris, penes de telenotícies per als opositors, allargament dels processos, etc.

Recentment, el registre de la seu de CDC, quan ja havia estat registrada un mes i mig enrere, sempre coincidint amb el període previ electoral o amb moments d'especial transcendència política, obre un nou interrogant sobre la utilització de la Justícia, sense posar en dubte la base de la investigació policial i intervenció judicial, sinó en les formes escollides. Els dubtes inclouen les presons sense fiança per a evitar destrucció de proves, quan és impossible de pensar que qualsevol prova no hagi estat ja destruïda si fos el cas.

En tot cas, sigui com a reacció a aquest fet o sigui perquè ja estava previst, CDC ha anunciat per mitjà del seu coordinador general, Josep Rull, que ni el partit ni la fundació vinculada, CatDem, no acceptaram donacions d'empreses a partir de 2016, de manera que el partit només estarà finançat mitjançant el finançament públic i el finançament cívic, és a dir, les quotes dels socis o aportacions particulars no empresarials.

Cal donar l'enhorabona per aquesta decisió ja que, per molt legals que siguin les donacions, generen dubtes raonables sobre la intenció de donant i el capteniment del receptor, de manera que és comprensible que proliferin les interpretacions sobre les males pràctiques en la contractació pública, especialment quan les empreses donants són alhora empreses receptores de contractes públics.

De fet, seria molt raonable, ateses les sospites d'interferències i les sospites molt generalitzades en l'opinió pública, que les donacions empresarials a partits polítics a partir de les seves fundacions no fossin autoritzades legalment. Però fins i tot en aquest cas, seria bo entendre que forma part d'un correcte sentit de responsabilitat davant la societat no fomentar ni acceptar aquesta mena de donacions. De fet, l'ús de les fundacions no deixa de suposar una manera d'esquivar la llei, que ja impedeix les donacions als partits, i aquests -feta la llei, feta la trampa- ho trampegen per mitjà d'aquestes estructures paral·leles. Igualment per part de les empreses, seria adequat, tenint en compte un sentiment social generalitzat i una preocupació per la reputació d'empreses i administracions públiques, que no s'avinguessin a aquestes donacions ni a partits ni a les seves fundacions.

Considero que el pas fet per CDC arribar tard, però benvingut sigui. La manca de finançament empresarial pot obligar a simplificar l'estructura i reduir despeses alhora que pot provocar un efecte positiu en el retorn de la implicació de les bases, de la militància, que en moltes estructures polítiques havia fet un pas enrere en veure que certes decisions depenien de pressions externes que no de l'opinió de la militància. Alhora, tanmateix caldria abordar un finançament més just de fons públics si realment volem uns partits forts i, com a conseqüència, més transparents i democràtics.

He parlat d'un partit, CDC, per l'actualitat, i perquè davant el repte immens del Procés, permet veure com l'ombra dels dubtes sobre la netedat en la gestió dificulta la gestió de la confiança que es requereix. Esperem, per al bé del Procés, que una voluntat diàfana, uns passos consistents i una expectativa de refundació imminent que posi l'ètica i l'RSO al capdavant permetin recuperar la confiança perduda.

La lluita per l'honestedat és una lluita que ha de fer cada partit, cada organització, contra les tendències que en qualsevol empresa es poden donar per a trobar les escletxes per a les males pràctiques. No crec que hi hagi d'entrada partits millor que altres sinó que depèn bàsicament del poder que el partit tingui dins de les Administracions públiques, però sí que hi ha factors que poden propiciar o evitar la corrupció o les males pràctiques. I és que els partits polítics, com passa a les Administracions, no s'ha cregut que calgui gestionar la responsabilitat social. Són o han estat de la idea que l'ètica depèn de les persones, i que si algú incompleix ja se les tindrà amb la Llei. No creure que l'ètica s'ha de gestionar com un valor de l'organització ha estat la llavor de corrupció. La deixadesa. Una altra cosa és quan algun partit gairebé sembla realment una organització criminal orientada a obtenir recursos il·legalment, però això ja correspon als jutges dirimir-ho, si bé el que és evident és que la magnitud de les acusacions són d'una enorme diferència entre partits.

Cal fer notar que la conjuntura que es viu a Catalunya i a Espanya en relació al Procés sobiranista provoca que intencionadament es vulgui transmetre a l'opinió pública que Catalunya és un territori especialment corrupte. Malgrat que el govern ha bolcat tots els esforços per descobrir i airejar tots els casos de presumpta corrupció en Administracions catalanes, el cert és que es tracta d'un part molt petita en comparació amb la resta de l'Estat, cosa que no suposa cap tranquil·litat per als que aspirem a disposar d'un Estat amb uns nivells de corrupció tendents a zero, però sí que permeten entendre la dinàmica perversa d'un Estat que, almenys, permetrà que Catalunya pugui partir de zero en el sentit que segurament gairebé tot el que hi pogués haver haurà estat investigat i posat a la llum de la Justícia.

Les males pràctiques, per exemple, del govern espanyol segueixen produint-se i, malgrat això, sembla que tenen patent de cors per a seguir endavant amb algunes lleugeres crítiques. Un exemple recent podria ser l'adjudicació en aquesta legislatura contractes per valor de 37,3 milions d'euros al grup d'empreses que Pedro Morenés, ministre de Defensa, va presidir just abans d'entrar al càrrec.

I no podria acabar aquesta reflexió sense alertar sobre el perill demagog que representen aquells partits que volen aprofitar-se de la pèrdua de confiança dels altres per ocupar els seu lloc, ja que res fa preveure que hagin de ser més pulcres. Ja es va veure amb UPyD, qui més parlava de democràcia i va crear una organització autoritària. O ara amb el líder de Ciudadanos presumint de transparència però amb molts interrogants com el fet que els comptes no quadren, tal com es denuncia en aquesta anàlisi.

Però és més, des d'una visió d'RSC, no mercament legalista o formal, em sembla imprecís limitar-se a observar el que mostren els comptes i el que no quadra en aquests. ¿Que potser les campanyes que certes cadenes privades de televisió han fer per promoure i posar en escena els nous partits com Podemos i Ciudadanos, no són veritables donacions que caldria comptabilitzar i sobre les quals retre comptes? Quedi clar que quan m'oposo a les donacions empresarials a partits polítics també hi incloc les fetes en espècies com serien aquestes, d'una gran gravetat perquè han arribat fins i tot a incomplir la pluralitat democràtica en períodes electorals.

30.6.15

[DEBAT] El Barça i l’RSE: dimecres 8 a les 18h

Aquest proper dimencres 8 de juliol, Josep Maria Canyelles participarà en el debat sobre RSE i FC Barcelona, en tant que coordinador de Respon.cat i expert en RSE. L'associació Respon.cat ha estat convidada a intervenir en aquest debat sobre Responsabilitat Social en l’esport organitzat per una de les candidatures a la presidència del FC Barcelona.



Xerrada-col·loqui sobre les responsabilitats del FC Barcelona:
Dia: dimecres 8 de juliol
Hora: 18h
Lloc: Carrer Aragó, 283 – Barcelona

Respon.cat participarà com a convidada en un debat sobre Responsabilitat Social en l’esport organitzat per una de les candidatures a la presidència del FC Barcelona.

La participació en aquest acte no implica cap mena de suport a cap candidatura, sinó que tan sols obeeix a la voluntat de ser receptius a les sol·licituds que tenim per part qualsevol agent que tingui interès a poder comptar amb el nostre coneixement sobre el sentit profund de l’RSE en la gestió de les organitzacions.

Daniel Ortiz, membre de la Junta directiva i director de Relacions institucionals i Comunicació de l’Institut Cerdà, intervindrà en primer lloc per presentar Respon.cat i emmarcar l’RSE en la gestió no solament de les empreses grans i lucratives sinó també de les pimes o de les no lucratives, com a part de la construcció d’una economia i d’un país més sensible als reptes que es fan presents a la societat.

Tot seguit, Agustí Benedito, candidat a la presidència del FC Barcelona, presentarà quin és el sentit que la seva candidatura dóna als compromisos d’RSE i com voldrien fer que aquests adquirissin rellevància en la seva gestió si la seva candidatura esdevé elegida.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat i expert en responsabilitat social de les empreses i les organitzacions, intervindrà tot seguit per a llançar algunes idees sobre com aquest estil de gestió es pot concretar en una entitat esportiva, per tal de fomentar el debat amb els assistents a l’acte. Canyelles és autor d’alguns articles significatius sobre el Barça i l’RSE.

Respon.cat és una iniciativa empresarial que ha nascut amb la vocació d’esdevenir el referent en matèria d’RSE a Catalunya i es mostra obert a estar present i a participar activament en els debats i iniciatives que abordin el desenvolupament de la responsabilitat social i la gestió ètica. En aquest sentit, Respon.cat desitja oferir la seva col·laboració i suport a totes les iniciatives i projectes envers els quals mantenint la seva independència, pugui contribuir a aportar idees, mostrar models, llançar propostes, per a estendre entre el màxim nombre possible d’empreses i organitzacions la gestió socialment responsable.

En aquest sentit, valorem molt positivament que des del món de l’esport, i encara més en el cas d’una entitat de la magnitud i el prestigi del FC Barcelona, es debati sobre RSE i es demani la participació de Respon.cat De la mateixa manera, des de Respon.cat mostrem la nostra màxima predisposició a col·laborar i donar suport a altres institucions, sectors o, en aquest cas, candidatures, respecte a iniciatives similars.