|
 La Vanguardia publica avui un monogràfic sobre Responsabilitat Social Empresarial (RSE) amb el títol "Les empreses s'impliquen en el territori", que inclou col·laboracions de diferents experts.
El primer article situa el repte dels "Territoris responsables", firmat per Josep Maria Canyelles, soci de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat i promotor de Responsabilitat Global. Canyelles va conceptualitzar fa mes de deu anys els territoris socialment responsables i ha contribuït a fomentar el desenvolupament de models d'intervenció.
Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances, ocupa l'espai de l'entrevista, que porta per títol "la empresa ha de tenir en compte el seu entorn social i territorial".
El monogràfic aporta informacions diverses sobre bones pràctiques empresarials, com un projecte educatiu sobre energia de la Fundació Repsol, de voluntariat de CaixaBank, d'educació al llarg de la vida de la Fundació Endesa, o d'esdeveniments, com la Setmana de l'RSC. També s'informa de la memòria integrada de Telefónica.
Les darreres pàgines es dediquen a l'Economia Circular. Es fa referència al sector tèxtil i la moda, que inclou l'opinió de Josep Maria Canyelles, es presenta el programa Mars Circulars de Coca-Cola, un reportatge sobre "una altra forma de consumir és possible", i un altre reportatge sobre els compromisos ambientals de l'escola de negocis OBS.
El tancament del monogràfic inclou una entrevista a l'experta Montserrat Llobet, impulsora de la iniciativa Organitzacions i Qualitat de Vida, amb el títol "la responsabilitat social és contribuir a la qualitat de vida de la ciutadania", i finalment un article d'Ignasi Carreras, d'ESADE, titulat "com l'RSC pot ajudar les pimes a créixer".
Aportem l'article de Josep Maria Canyelles:
 Territoris socialment responsables i excel·lència social de les empreses
Ja ningú a nivell de carrer pot no tenir alguna noció sobre com de preocupant resulta la situació en qualsevol dels grans vectors en els quals les empreses generen impactes: ambientals, socials, laborals, econòmics o de bon govern. Les enquestes d'opinió mostren que tendim a traslladar dels governs a les empreses la creença de qui és capaç d'abordar els reptes. Però la complexitat dels reptes fa que cap actor, ni públic ni privat, els pugui abordar per si sol.
Els problemes tenen causes multifactorials i només se'ls pot fer front sinèrgicament. Veiem la multilateralitat com el nou ordre, el qual demana la participació i responsabilitat de cadascuna de les parts. Cal superar un model en el qual els poders públics determinen unilateralment i els administrats obeeixen buscant les escletxes legals. Cal una major intel·ligència social a l'hora de orientar-se al bé comú. D'administrar a governar i de governar a liderar, és a dir, a crear les condicions perquè passin coses, cosa que implica, entre altres, saber afavorir i treure profit de les empreses i organitzacions que s'orienten al bé comú.
EL CAMÍ
La responsabilitat social de les empreses implica desenvolupar un model orientat a crear valor alhora econòmic i social, a partir d'una presa de consciència sobre els impactes positius i negatius que crea i pot crear. Aquest és el camí. Aquella mà invisible d'Adam Smith basada en un individualisme que sumava s'ha tornat un peu invisible que genera patiment col·lectiu a partir de la perversió de projectar en les corporacions els instints més egoics desconnectats de qualsevol consideració ètica. La mà invisible que avui té capacitat per generar canvis reals i profunds és la que connecta la competitivitat de l'empresa amb les necessitats i inquietuds de la societat. Però com energitzem aquestes mans?
En la dimensió interna de cada empresa, l'RSE prendrà força en dues grans dimensions: economia circular i empresa saludable. La primera connecta l'eficiència econòmica i els impactes ambientals. La segona posa la persona al centre i focalitza el vector laboral però també el social i l'ambiental.
RESPONSABILITAT EXTERNA
En la dimensió més relacional, hi ha dos altres inductors del canvi: la gestió responsable de la cadena de proveïment i l'articulació de territoris socialment responsables. Tots dos donen resposta a la responsabilitat externa de l'empresa, la gestió responsable de l'esfera d'influència i la relació amb els seus grups d'interès. En el primer cas, les empreses que exerceixen el control sobre una cadena de proveïment estan començant a integrar criteris que van més enllà d'atributs clàssics per preocupar-se per com els seus compromisos responsables es projecten al llarg de la cadena.
Queda com a repte el desenvolupament de territoris socialment responsables (TSR). En un barri o ciutat, en una comarca o un país, es pot articular aquesta capacitat d'enfortir el sentit de consciència compartida i alinear compromisos. Complementar els nous models de governança -liderats pel sector públic- amb un ecosistema de co-lideratges on cada actor pugui ser part activa de la gestió del canvi. La Terra encara no és rodona: la globalització mostra límits, les característiques de cada territori amb la seva cultura i singularitat es mostren rellevants. L'ètica, per més universal que sigui, necessita -com l'educació- posar rostres en contacte. Així, la proximitat segueix sent un àmbit que no es pot negligir, tant en termes socials i econòmics així com de desenvolupament de valors i compromís de les persones i de les organitzacions.
Com estableix el Manifest de Vilanova i la Geltrú per uns TSR, promogut per Respon.cat, entenem el Territori Socialment Responsable com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i corresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit.
RESPOSTA ALS REPTES COMUNS
Es necessita que cada territori sàpiga identificar com es concreten els grans reptes com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que cada actor assumeixi la seva responsabilitat, que es multipliquin en el territori les converses responsables i que es doni resposta als reptes comuns.
Si cada organització fa molt bé la seva feina complint amb la seva missió i, a més, incorpora criteris de funcionament que permetin abordar reptes de la societat, tant internalitzant els impactes de la pròpia activitat com contribuint a resoldre necessitats, la societat evolucionarà amb celeritat cap a millors cotes de progrés. Aquesta és l'excel·lència social de les empreses i les organitzacions, és la visió sistèmica que permet avançar cap a un Territori Socialment Responsable.
Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global i soci de Vector5.cat
Articles i reflexions
 Càritas Diocesana de Barcelona estrena la revista " Aliances. La revista d'Entitats amb Cor" i en el primer número ofereix dos articles sobre responsabilitat social. Joan Fontrodona parla de " L'RSE, en el cor de l'empresa" i Josep Maria Canyelles sobre els " Reptes en l'excel·lència social de les empreses". Canyelles afirma que la tendència és el negoci responsable i defensa que les empreses han de passar de l'excel·lència operativa a l'excel·lència social. [ llegir article]
El context democràtic actual presenta llums i ombres. La democràcia s'ha entès de maneres diferents en funció del moment històric i en nostre temps, també tenim una noció sobre què significa i com funciona. Sabem que hi ha una democràcia formal, que és assumida majoritàriament però que està perdent adeptes, i també sabem que podria haver-hi un aprofundiment democràtic a partir de construir una cultura participativa que permeti que la ciutadania i altres grups d'interès s'impliquin en la governança i que la presa de decisons no quedi relegada al vot cada quatre anys [...]
|
Properes jornades sobre RSE
 Respon.cat i DIRSE organitzen, en col·laboració amb SUEZ, la jornada “ La transversalitat dels ODS en la gestió empresarial”
Respon.cat pretén obrir vies de relació amb les diferents funcions dins de les empreses per establir sinergies tenint en compte les diverses àrees funcionals que tenen relació amb l’RSE.
La jornada tindrà lloc a SUEZ (Ciutat de l’Aigua. Passeig de la Zona Franca 48. Ed D38), aquest dimarts 25 de setembre a les 9.30 h
 Cicle de Jornades Agenda 2030: TRANSFORMAR CATALUNYA, MILLORAR EL MÓN: una agenda per a les persones i la prosperitat. Visions i Aliances.
El proper 27 de setembre al matí, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència organitza la jornada “Una agenda per a les persones i la prosperitat. Visions i aliances” al Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona).
La jornada vol donar veu a alguns dels actors, entre els quals Respon.cat, que s’han implicat en l’aplicació de l’agenda 2030 a Catalunya des del punt de vista de les persones i la prosperitat per conèixer la seva visió, donar-la a conèixer entre el món institucional, l’àmbit acadèmic i el teixit social, i impulsar aliances sòlides per al futur que permetin assolir els 17 ODS a Catalunya.
PROGRAMA
9:00h Obertura
Hble. Sr. Ernest Maragall i Mira, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Ferran Rodés i Vilà, president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya - CADS
L’acte tindrà lloc el 4 d’octubre de 9-14h, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (c. Montalegre 5, 08001 Barcelona)
Poden existir líders, emprenedors i equips més feliços amb ells mateixos i amb l’exercici de la seva feina? Sí, i és més, hem comprovat que construint entorns de benestar i felicitat, es millora la productivitat de les organitzacions.
En aquesta jornada descobriràs els beneficis d’aplicar mesures i pràctiques de salut emocional en els que lideren, i aprendràs noves tendències en benestar emocional que ja s’estan duent a terme a l’entorn de les empreses, l’educació, la salut i l’emprenedoria
|
