Ahir vaig assistir a un
sopar col·loqui amb l'escriptor
Vicenç Villatoro organitzat pel
Foment Vilanoví. Villatoro,
articulista diari a l'ARA, va parlar del seu darrer llibre sobre la família Bassat,
El retorn dels Basssat. Podeu trobar
entrevista de Josep Cuní a l'autor i a Lluís Bassat a 8TV.
Un dels elements que l'autor va esmentar és la força de la llengua, el ladino, com a element d'identitat durant aquests cinc segles en què els jueus que van ser forçats a deixar la península Ibèrica. Amb motiu d'aquestes reflexions em va venir al cap una situació viscuda fa uns anys que vaig voler exposar-li.
El fet que els sefardites tinguin com a llengua el judeocastellà o
ladino, que és bàsicament castellà antic, amb algunes influències diverses, ha tingut com a conseqüència que algunes persones pensessin que tots els jueus de les terres hispàniques tinguessin com a llengua la castellana. Vaig descobrir-ho en primera persona quan fa uns anys vaig estar fullejant una publicació de l'Observatorio de la Sostenibilitat en España, vinculat a la Universidad de Alcalà (Madrid).
El fet és que, dins l'apartat de patrimoni cultural, es feia referència a un Camino de la Lengua Castellana que no solament travessava terres de llengua castellana sinó que es desplaçava cap Catalunya fins arribar a Cap de Creus. Podeu veure el gràfic:
Em vaig adreçar a les autores de l'informe amb el següent correu (5-04-2010):
Apreciadas,
Estoy repasando bibliografía sobre cultura, lengua, sostenibilidad, responsabilidad social, y he encontrado algunos interesantes manteriales vuestros. Enhorabuena por el trabajo.
Quisiera hacer notar que en almenos dos documentos hay un mapa erróneo dondese traza un camino de la lengua castellana que pasa por Catalunya y que lógicamente no es correcto.
I vaig rebre la següent resposta:
Estimado Josep Maria:
Le agradecemos sus palabras sobre nuestro trabajo. También la revisión que ha hecho, ya que efectivamente no debería poner en la leyenda “Camino de la lengua castellana” sino “Rutas sefarditas”, es decir, del castellano antiguo considerado sefardí o sefardita.
Un saludo,
És a dir, fer passar el Camino de la lengua castellana per Catalunya havia estat un error, perquè el que era correcte era referir-se solament al castellà sefardita. Dit d'una altra manera, mentre que a Catalunya la població parlava en llengua catalana, les investigadores en qüestió consideraven que els jueus que vivien a Catalunya parlaven en castellà. Em resulta interessantíssim com una persona docta pot arribar a tenir aquesta confusió sinó és fruit d'uns apriorismes molt arrelats en la mentalitat espanyola i que, com veiem, poden arribar a carregar-se qualsevol mètode científic.
El fet que els jueus que van ser expulsats tinguessin una majoria demogràfica de castellans per sobre de catalans va tenir com a conseqüència que la llengua que va perviure entre ells va ser de base castellana, si bé amb influències del català, així com d'altres llengües com possiblement el gallec o les que amb posterioritat van conviure. El mateix Villatoro, responent ahir la meva intervenció, indicava que efectivament la comunitat jueva catalana, tant important al segle XIII, ja havia anat perdent força durant els anys posteriors, de manera que al 1492 era poc rellevant respecte a la castellana.
A banda del tema de la llengua, que no té matisos i és difícil d'entendre com es pot cometre l'error, també hi ha la consideració de qui eren els sefardites, que erròniament s'ha fet servir per a tots els jueus hispànics. El mateix Villatoro ahir deia que un jueu català del segle XV no hauria dit que vivia a Sepharad sinó que podia anar a Sepharad. Catalunya no formava part de Sepharad.
Torno a la conversa del 2010 amb l'equip d'investigació de l'OSE-Alcalá. Vaig fer un segon correu per mirar d'educadament fer-los adonar del seu error:
Hola, ¿Sabes de la existencia real de esa ruta? Nunca he oído hablar de ella. A parte que tendria problemas històricos porquè los judíos catalanes no eran sefarditas. No fue hasta una vez los judíos fueron expulsados que se empezó a aplicar este topónimo y el gentilicio con un sentido más amplio aplicado a toda la península ibérica (se muestran muchos datos en http://www.scribd.com/doc/24991008/Sefarad-i-Els-Jueus-Catalans)
Y respecto a la lengua, los judíos catalanes hablaban catalán y no castellano, por supuesto. Lo que pasa és que después de la expulsión las lenguas se fusionaron sobre la base de la castellana, numéricamente mucho más importante. Lo explica Edgar Morin en Si t’oblidés, Salònica… : Salónica guarda las huellas del microcosmos sefardí de la ciudad para que los inmigrantes se refugiaban alrededor de las sinagogas, que llevaban los nombres de origen. Había la sinagoga Cataluña, la sinagoga Aragón, la sinagoga Castella, Andalucía, Mallorca y, además, un hecho que permite observar que los recién llegados también venían de otras bandas, estaba la sinagoga Provenza, Mograbi (los magrebíes), la sinagoga Calabria y también la sinagoga Ashkénase, frecuentada por aquellos que venían del norte de Europa. Lo extraordinario es que el español fue el integrador de todas estas gentes de orígenes diversos. Ahora bien, en España, los catalanes hablaban catalán, los gallegos, gallego, que está emparentado con el portugués, los andaluces, su lengua, etc. Pero cuando llegaron a la ciudad como inmigrantes, todos se integraron a través del español. [...] La lengua de los sefardíes se irá forjando a partir de las diferentes lenguas habladas por los judíos en la península y los diversos lugares de recepción.En un principio se escribió en caracteres hebreos aunque hoy en día ya se escribe en grafemas latinos.
Me interesan estos temas... si tuvieras más información de esa ruta te lo agradería... aunque sea por curiosidad!
Un abrazo!
Vaig estar mirant per Internet i encara els vaig poder aportar alguna dada més (els enllaços ja no són bons):
Sobre el tema de la ruta, he encontrado la ‘fuente’ en documentos del Consejo de Europa, y la ruta a la que hacéis referencia del castellano antiguo y los sefarditas es la que corresponde al mapa adjunto, únicamente por tierras castellanas.
http://www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/culture/Images/Routes/Castillane/map.jpg
The Route of Castilian language and its expansion in the Mediterranean
http://www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/culture/routes/castilian_en.asp
Aquesta sí que era la ruta correcta, de San Millán de la Cogolla a Alcalá de Henares, passant per Silos, Valladodid, Salamanca i Ávila, però no travessant Catalunya. I el més curiós -encara- és que un organisme català va traduir el mapa erroni i el va publicar en català, sense que ningú s'adonés de la incorrecció manifesta que s'hi feia:
Es tractava de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, un organisme del Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques, creat al 2004. Vaig posar-me en contacte amb càrrecs del govern per fer-los-ho notar. La seva resposta va ser:
Benvolguts Srs. XX i Josep M. Canyelles,
A través de XX hem tingut coneixement d'un possible malentès en relació a un estudi elaborat per l'Observatorio de la Sostenibilidad de España i en el que nosaltres, com a Observatori del Paisatge de Catalunya, no hi tenim res a veure. Sembla ser que en la llegenda d'un dels mapes elaborats per l'Observatorio de la Sostenibilidad de España i apareguts en el capítol "Els indicadors de paisatge: un nou repte per a la sostenibilitat", en el llibre "Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives", publicat en la nostra col.lecció "Plecs de Paisatge", les representants de l'Observatorio de la Sostenibilidad de España varen escriure 'Camino de la lengua castellana' en comptes de "Rutas sefarditas". Com s'indica en el peu de l'esmentat mapa, la responsabilitat de l'elaboració de l'esmentat document és exclusivament dels seus autors, és a dir de l'Observatorio de la Sostenibilidad de España, i no nostre, com és obvi. Volem deixar clar aquest extrem, així com també el fet que l'Observatori del Paisatge no ha finançat, ni molt menys, l'estudi de l'Observatorio de la Sostenibilidad de España, ni tampoc ha remunerat el capítol en el qual apareix l'esmentat mapa. [...]
En un darrer correu els suggeria que caldria demanar que s’hi incorpori una fe d’errades, a banda de fer notar que l'error no solament era el nom del camí sinó el recorregut.
En fi, el mapa continua penjat al web de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i contribuint a mantenir un de tants errors en la història de Catalunya i d'Espanya. Hi ha falsedats interessades o senzillament no contrastades que tergiversen la història i en dificulten la seva correcta interpretació. De fet, el mateix Villatoro ahir, en parlar de la major demografia dels jueus castellans enfront dels catalans, va deixar-se portar per un apriorisme no contrastat: considerar que, de fet, la demografia de Castella ja era molt més gran enfont la de Catalunya i la resta de regnes de la corona d'Aragó. Aquesta és una falsedat no contrastada que en un moment determinat de la historiografia espanyola es comença a introduir per facilitar la interpretació sobre per què Castella es va imposar damunt la resta. Però si es recompten les dades demogràfiques de l'època, els censos de les ciutats castellanes que es coneixen no sumen de cap manera per a assolir els més de set milions que es pressuposen... i no hi ha cap prova que les àrees rurals castellanes poguessin acollir sense censar milions de persones...
PD1: Acabo de mirar si també es mantenia penjat al web de l'OSE i, per sorpresa, veig que fins i tot van remaquetar el llibre i ara el mapa apareix amb un nou format però arrossegant el mateix error:
Font:
https://www.dropbox.com/s/38seuoy58u87ie6/PatrimonioOSE2009baja.pdf?dl=0
PD2: He cercat
ladino
a la la viquipedia castellana. S'hi diu que és "La lengua hablada por los
judíos españoles antes de la expulsión no difería sustancialmente del
idioma español
de la época". Aquest redactat sembla indicar que tots els jueus espanyols parlaven castellà,
però a més, fent servir l'adjectiu de manera incorrecta, ja que hauríen
de dir castellans. Però tot seguit fan una apreciació correcta: "En las primeras décadas del establecimiento de los sefardíes en la ciudad de
Salónica coexistían varias de las lenguas habladas en la
Península Ibérica. Era posible identificar en los diferentes barrios o
calls lenguas como el
gallego,
catalán,
asturiano o
portugués. Sin embargo, la sustancial predominancia de los sefardíes de origen castellano o
andaluz propició que las lenguas anteriores cayeran en desuso, no sin haber ejercido cierta influencia".
PD3: Retallo aquest fragment d'un
article: Els jueus catalans medievals parlaven català. El català medieval,
naturalment. Tant els de Perpinyà com els de València. I això vol dir
que les comunitats israelites eren part indissociable del conjunt de la
societat. Amb la particularitat que, mentre les elits cristianes
utilitzaven el llatí com a llengua de cultura, les elits jueves
mantenien un hebreu arcaic limitat a l'àmbit de l'escriptura i de la
litúrgia que, com el llatí dels cristians, només era conegut per la
minoria lletrada. La llengua familiar i vehicular dels jueus catalans,
valencians i mallorquins medievals era el mateix català que el del conjunt de la societat. El de les cases, el dels carrers, el dels tallers i el dels negocis de tots els calls
—els barris jueus.
Josep Maria Canyelles amb l'equip de la UVic amb Julita Oliveras Coordinadora del projecte de les TLC, Carme Viladecans, coordinadora d'Administració i Direcció d'Empreses de la Facultat d'Empresa i Comunicació, Núria Arimany, professora del Departament d'Economia i Empresa.
