Vector5 dinamitza un taller amb les empreses del 22@ per integrar els ODS a l'estratègia empresarial i fomentar el territori socialment responsable

Aquest dijous 2 de març ha tingut lloc al 22@Network BCN un taller organitzat per la Comissió d'ODS dinamitzat per Vector5 amb l'objectiu de plantejar el propòsit empresarial lligat als ODS i identificar reptes del territori 22@, i com podem establir col·laboracions entre les empreses del districte per abordar aquests reptes. 

El taller ha estat conduït per Josep Maria Canyelles i Brais Padín, socis consultors de Vector5, empresa especialitzada en el suport a empreses per al desenvolupament d'un sentit estratègic de la responsabilitat social i la integració empresarial els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Josep Maria Canyelles ha fet una intervenció inicial de mitja hora, titulada empreses que desenvolupen el seu propòsit, per situar el tema abordant com integrar els ODS a la gestió empresarial des d'una perspectiva estratègica. Posteriorment s'ha fet una dinàmica per afavorir la relació entre els ODS, el territori del 22@ i l'estratègia de cada empresa participant: Fem un territori sostenible: explorem sinergies entre les empreses.

Canyelles, que va ser el promotor a començament de segle del model de Territori Socialment Responsable, va apuntar sobre la importància d'establir aliances i col·laboracions, que revertiran en les empreses i entitats, alhora que abordaran amb més eficiència els reptes complexos del territori i de la societat.

La trentena d'empreses participants han mostrat la satisfacció pel desenvolupament de la sessió com a espai que ha satisfet les expectatives d'aprenentatge, coneixement mutu, treball en xarxa, i adquisició d'una visió més empresarial i estratègica sobre els ODS.

Moltes empreses teniu dubtes sobre quina és la millor manera d’abordar els ODS. En un taller com aquest s'han pogut respondre preguntes que van des de com integrar els ODS en la gestió empresarial fins a com donar-los un sentit estratègic, donant cabuda també per a respondre a allò que sempre heu volgut saber i no us heu atrevit mai a preguntar.

La benvinguda ha estat a càrrec de Natàlia Valenzuela, presidenta de la Comissió d'ODS i di.rectora de la Fundació Ires.

Els setens Premis de la Responsabilitat Social de Catalunya reconeixen cinc empreses, un territori i una persona

• Noel Alimentària i Concentrol guanyen els Premis Respon.cat 2022 a la trajectòria del compromís en responsabilitat social empresarial.
• Veritas, Damm i Amat Immobiliaris organitzacions reconegudes per bones pràctiques de responsabilitat social en matèries ambientals i laborals.
• Mataró ha estat reconegut com a territori socialment responsable i Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa, ha rebut el reconeixement personal.

Les empreses valoren la responsabilitat social cada cop més com un avantatge competitiu i s’està convertint en un factor per generar relacions sòlides i de confiança amb el seu entorn, començant pels equips interns, la clientela o al llarg de la cadena de proveïment. A més, moltes d’aquestes empreses més compromeses estan incorporant un sentit de propòsit més ambiciós.

En aquest context tenen lloc els premis de la responsabilitat social a Catalunya, que han reconegut cinc organitzacions, una persona i un territori per les seves bones pràctiques i la seva trajectòria en matèria de Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

El saló daurat de la Casa Llotja de Mar estava al límit, amb 150 assistents a l’acte de lliurament dels Premis el 24 de gener a la setena edició d’aquests reconeixements de referència a Catalunya organitzats per l’associació empresarial Respon.cat.

Jaume Guàrdia, president de Concentrol

Els Premis Respon.cat han permès posar en valor la trajectòria socialment responsable de Noel Alimentària per tota la feina feta en l’àmbit de la responsabilitat social, destacant que és la quarta generació d’empresa familiar amb una mirada molt transversal en RSE preocupada pel territori, el medi ambient i les persones, i de Concentrol per la consolidació de la gestió de l’RSE dins totes les àrees de l’organització. Una empresa amb gran visió de futur amb la voluntat de crear valor compartit i generar coneixement.

Guifré Homedes, DG d’Amat Immobiliaris

També s’ha reconegut per les bones pràctiques en àrees concretes de Veritas pel seu programa ambiental de col·laboració per la voluntat de crear un model d’empresa amb consciència amb un projecte compromès amb la salut, el consum responsable i l’impacte ecològic; Amat Immobiliaris per com la igualtat d’oportunitats i l’equitat de gènere formen part de la identitat de l’empresa i Damm per convertir el programa de voluntariat que promouen entre el seu equip en una eina de cohesionadora i de gran impacte social

Més enllà de reconèixer organitzacions concretes, Respon.cat també treballa per fer de Catalunya un país socialment responsable, i per això cada any reconeix territoris que estan sumant esforços de les seves organitzacions per fer dels valors de l’RSE un factor de la identitat local. Enguany el reconeixement al Territori Socialment Responsable ha correspost a la ciutat de Mataró, que ha estat representat per l’Ajuntament de la ciutat i altres entitats rellevants d’aquest municipi que fa més de 20 anys que aborda la gestió del Territori Socialment Responsable.

Sara Berbel, gerent de l’Aj. Bcn i Mavi Rojo, presidenta Abacus

Per cinquè any s’ha atorgat un reconeixement a la trajectòria personal pel seu compromís amb la Responsabilitat Social a Catalunya, que en aquesta ocasió ha estat per a Maravillas Rojo presidenta d’Abacus Cooperativa. Rojo ha treballat de manera incansable per transformar el model d’empresa i contribuir així a construir una societat més igualitària, inclusiva i justa, tant des de l’àmbit públic com actualment des de la presidència d’Abacus Cooperativa. Dona amb caràcter, gran comunicadora i compromesa amb els valors del cooperativisme, Maravillas Rojo és una referent a l’hora de liderar projectes que tenen un impacte real en el món empresarial, en les ciutats i en la ciudadania. En la seva intervenció s’ha basat en els valors de la confiança, que a ella li han fet i ella ha fet, i en la il·lusió, tot descant que confiança també és exigència.

La presentació de Rojo ha anat a càrrec de Sara Berbel, gerent de l’Ajuntament de Barcelona, que ha aprofitat les seves coincidències professionals per traçar la seva biografia posant el focus en els valors que l’han caracteritzada i l’admiració que ha despertat al seu voltant.

Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona ha iniciat l’acte donant la benvinguda a la Llotja de Mar per tot seguit referir-se a aquest nou model d’empresa que està emergint i que s’ha pogut contemplar en aquests Premis, basada en uns valors de responsabilitat envers la societat. Roca ha declarat que responsabilitat és propòsit i és sostenibilitat, i cada cop més empreses adopten aquestes pràctiques que, alhora, són una oportunitat tant per fer empresa com per fer una societat millor. Ha explicat que des de la Cambra publiquen els Indicadors de progrés i benestar, creats recentment, que ajuden a fer entendre que la sostenibilitat i el benestar no sols es basa en indicadors macroeconòmics. La presidenta ha finalitzat la intervenció destacant que aquests premis simbolitzen el model que des de les Cambres es propugna per crear impactes positius, amb conciència del paper que les empreses hem detenir amb un impacte en les tres P: people, planet, profit.

Rafel Oncins, president de Respon.cat i responsable d’RSE de Plusfresc, ha constatat que les empreses responsables són més resilients i que la voluntat dels Premis Respon.cat de ser referents en Responsabilitat Social a Catalunya. Oncins ha explicat que des de l’associació es vol promoure les empreses amb propòsit i es disposa d’un mecanisme perquè també les pimes se sentin reconegudes en aquest model. A més, el president ha volgut fer referència al context actual, recordant que la diversitat és un factor d’enriquiment i no de conflicte.

Jaume Fàbrega, president del Consell de Cambres Cat

Jaume Fàbrega, president del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, ha reflexionat sobre la corresponsabilitat que avui tenen les empreses en el futur de la humanitat, i que tenen en els ODS el full de ruta. Alhora ha destacat la importància en termes de gestió empresarial ja que les persones dels propis equips ho demanen, així com el talent que observa a quines empreses es vol acostar. Renunciar a aquests valors suposa renunciar al talent, ha declarat, tot afegint que l’empresa que vulgui tenir èxit ha de tenir sentit, un propòsit i, més enllà de la generació de beneficis i productes, ha de donar sentit a la seva existència. Fàbrega ha mostrat la satisfacció de les Cambres per haver impulsat Respon.cat i ha dit que premis com aquests serveixen per fer evident com canvia el model d’empresa a qui no ho sap o no s’ho acaba de creure.

Oriol Alcoba, DG Indústria

Oriol Alcoba, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya ha manifestat que les empreses avui han d’abordar la generació del triple impacte, no només econòmic sinó també social i ambiental, i s’ha referit al model de Michael Porter del valor compartit. Ha indicat que estem davant d’un repte que és empresarial i que els fons d’inversió observen la sostenibilitat de les companyies. Alcoba ha agraït i ha posat en valor la tasca que es du a terme des de Respon.cat.

En el decurs de l’acte s’ha projectat un vídeo de cada empresa reconeguda, que s’ha elaborat expressament per a l’ocasió, destacant les bones pràctiques de responsabilitat social. Aquests vídeos es poden trobar al canal de youtube de Respon.cat.

Però els premis no acaben aquí ja que es podrà parlar amb representants de cada empresa per conèixer com han gestionat les bones pràctiques i les dificultats que han hagut d’afrontar. Serà en una jornada de transferència de les bones pràctiques que tindrà lloc aquest 16 de febrer, un marc d’aprenentatge entre empreses on cadascuna de les reconegudes podrà compartir amb tot detall les seves actuacions en el marc d’un taller obert.

També s’ha volgut aprofitar l’acte per mostrar el suport empresarial als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que Nacions Unides va aprovar fa vuit anys, en el marc de l’Agenda 2030.  Els 17 objectius pretenen erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom, i per assolir-los, cadascú ha de fer la seva part, tant els governs, com el sector privat, la societat civil i la ciutadania.

Els Premis Respon.cat tenen el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.

Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, és una associació que agrupa més d’un centenar d’empreses compromeses amb el progrés de la seva RSE i que pretén fer de Catalunya un territori socialment responsable. Va néixer el 2014 com a organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya, i disposa d’un Consell social amb les principals organitzacions empresarials de Catalunya. Funciona amb grups de treball, espais d’aprenentatge i de cocreació per a les empreses membres, i organitza anualment els Premis Respon.cat i el programa d’acompanyament RSE.Pime.

Els Premis Respon.cat s’atorguen a la trajectòria del compromís en RSE per a pimes i grans empreses i, a més, es fan reconeixements a bones pràctiques en cinc àmbits de la responsabilitat social empresarial.

Fotos de l’acte

Quadre de premiats

• Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa gran: Noel Alimentària. [vídeo]
• Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa petita i mitjana: Concentrol. [vídeo]
• Reconeixement Respon.cat al programa empresarial de voluntariat: Damm. [vídeo]
• Reconeixement Respon.cat al programa empresarial ambiental de col·laboració: Veritas. [vídeo]
• Reconeixement Respon.cat als territoris socialment responsables: Mataró, representat per l’Ajuntament de Mataró. [vídeo]
• Reconeixement Respon.cat a les bones pràctiques empresarials de reforma horària: Amat Immobiliaris. [vídeo]
• Reconeixement especial a una persona per la seva trajectòria en Responsabilitat Social a Catalunya: Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa. [tríptic]

Composició del Jurat 2022

Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, David Marin (president de Femcat), Narcís Bosch Bosch, director gerent del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, Maria José Sarrias, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, M. Jesús Martínez Argüelles, directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat,. i Rafel Oncins Pujol, president de Respon.cat i director d’RSC de PlusFresc.

Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2022. Dimarts 24 de gener - 17h Casa Llotja de Mar

• El 24 de gener a les 17.00 h tindrà lloc l’Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2022 de reconeixement a l’RSE de Catalunya a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
• Les empreses premiades es faran públiques en el transcurs de l’acte. El reconeixement personal correspondrà a Maravillas Rojo.

L’Acte de lliurament dels Premis Respon.cat reconeix cinc empreses, un territori i una persona per les següents categories:

Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en responsabilitat social: 

• Empresa gran
• Empresa petita i mitjana

Reconeixement a les bones pràctiques empresarials:

• Programa empresarial de voluntariat
• Programa empresarial ambiental de col·laboració
• Territoris socialment responsables
• Bones pràctiques empresarials de reforma horària
• Reconeixement especial a la trajectòria destacada d’una persona pel seu compromís amb la responsabilitat social a Catalunya

Inscripcions obertes

Aquesta setena edició dels Premis de la Responsabilitat Social de Catalunya se celebrarà enguany a Barcelona. Com en les edicions anteriors dels Premis, s’ha elaborat un vídeo de cadascuna de les empreses i organitzacions guanyadores per a mostrar el seu compromís i les seves bones pràctiques.

Respon.cat vol convidar el món empresarial a prendre part a l’acte i contribuir al merescut reconeixement de les sis organitzacions escollides pel jurat dels Premis.

Pel que fa al reconeixement personal, el jurat l’ha volgut atorgar a la trajectòria de Maravillas Rojo, que ha treballat de manera incansable per transformar el model d’empresa i contribuir així a construir una societat més igualitària, inclusiva i justa, tant des de l’àmbit públic ara com a presidenta d'Abacus Cooperativa. Sara Berbel, psicòloga doctorada en psicologia social i especialista en polítiques d’igualtat d’oportunitats, lideratge femení i empresa, lliurarà aquest reconeixement.

Comptarem amb l’acompanyament musical de la banda Angue&Her Hot Jazz, amb cançons de principis del s.XX interpretades amb l’emotivitat de les dives del jazz i de la ma de dos exponents d’escena a Barcelona, Michele Faber al piano i Pep Rius al contrabaix.

A l’acabar l’acte s’oferirà un còctel per recuperar plenament les sensacions de la presencialitat.

Per lliurar els premis i reconeixements a les organitzacions guanyadores comptarem amb el director general d'Indústria de la Generalitat, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, el president del Consell General de Cambres de Catalunya i el president de Respon.cat.

Respon.cat organitza l'acte amb el suport del Departament d’Empresa i Treball i la col·laboració del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona i el suport comunicatiu de Crearsa i Corresponsables, ambdues membres de Respon.cat.

“L’empresa amb propòsit és generadora de valors positius, fet que converteix l’empresariat en motor de canvi cap a un món millor”, afirma Canyelles a la Jornada Sant Cugat 2030

• Ha tingut lloc la jornada Sant Cugat 2030, la ciutat del futur, un seguit de debats sobre la ciutat organitzats pel TOT Sant Cugat amb la col·laboració de l'Ajuntament per tal de dialogar amb experts i polítics sobre l'estat de la ciutat i els reptes en un futur immediat.
• Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector5, ha pres part a la taula sobre ciutat sostenible, on s'ha reflexionat sobre el paper dels diferents actors, públics, empresarials i la ciutadania.
  

L'eix central de la jornada van ser els tres diàlegs d'experts, el segon dels quals es titulava Ciutat sostenible i va suposar una posada en comú sobre tot el que s'ha de tenir en compte per construïr un ecosistema de ciutat més sostenible. Va apel·lar a les administracions perquè "tinguin un rol més actiu" però també a tots els altres actors. 

Hi van participar Josep Maria Canyelles, soci consultor a Vector5, Rafael Reyes, fundador i CEO de Solideo Eco Systems, Josep Maria Martí, vicepresident de Moventia i CEO de Moventis, i Sònia Flotats, periodista i CEO de SOGOOD Studio, i Carles Castell, responsable de Programes Ambientals, Àrea d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Més info: Sant Cugat serà sostenible o no serà 

Canyelles va defensar que a les ciutats arreu del món és on ens juguem el desenvolupant sostenible. Cal repensar la manera com vivim a les ciutats. L’Agenda 2030, els ODS i l’Agenda Urbana marquen el full de ruta. Calen aliances a partir de la responsabilitat social de governs, empreses, organitzacions, ciutadania per fer-ho possible i accelerar el somni.

Podeu accedir al vídeo sencer de la jornada. Aquest enllaç ja porta a l'inici de la segona taula. I aquí us oferim els talls de les intervencions de Josep Maria Canyelles:

1. En menys d’un minut, la síntesi de com hem d’abordar el desenvolupament sostenible a les ciutats (també a Instagram i Facebook):

2. Com les Administracions poden treballar per una ciutat sostenible (també a Instagram i Facebook):

 3. Com la ciutadania pot contribuir a fer una ciutat sostenible (també a Instagram i Facebook):

 

4. Quina comunicació cap a la ciutadania per implicar a fer una ciutat sostenible (també a Instagram i Facebook):

 

5. Com les empreses poden treballar per una ciutat sostenible. “Avui l’empresa és un gran inductor de valors, empreses activistes amb propòsit, aquesta tendència converteix l’empresariat en motor de canvi” (també a Instagram i Facebook):

 

Notícia general: Com serà el Sant Cugat del futur? Jornada Sant Cugat 2030

Anunci previ: Jornada 'Sant Cugat 2030' per saber com serà la ciutat del futur, amb la participació d'experts en sostenibilitat, atracció econòmica i ciutat per viure

 

Com serà el Sant Cugat del futur? Jornada Sant Cugat 2030

• Ha tingut lloc la jornada Sant Cugat 2030, la ciutat del futur, un seguit de debats sobre la ciutat organitzats pel TOT Sant Cugat amb la col·laboració de l'Ajuntament per tal de dialogar amb experts i polítics sobre l'estat de la ciutat i els reptes en un futur immediat.
• Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector5, ha pres part a la taula sobre ciutat sostenible, on s'ha reflexionat sobre el paper dels diferents actors, públics, empresarials i la ciutadania.
  

El més destacat del dia va ser el diàleg entre l'actual alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, i Lluís Recoder, alcalde de la ciutat entre 1999 i 2010. Els dos van parlar sobre l'estat de la ciutat, l'evolució en els últims anys i els reptes de futur. Més info: Diàleg Ingla i Recoder: Preservar la qualitat de vida de Sant Cugat

L'eix central de la jornada van ser els tres diàlegs d'experts. El primer va ser La ciutat per viure: un debat entre Cristina Garrido, comissària adjunta de Smart City Expo World Congress, Guim Costa, arquitecte i vicedegà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i Javier Pérez del Pulgar, general manager a Organ. La xerrada va concloure que la diversitat és "l'atractiu de les ciutats". Més info: La diversitat econòmica, social, de gènere i cultural, clau en les ciutats del futur

Després d'un esmorzar relacional a càrrec de Serrajòrdia, la jornada va tornar a arrencar amb el segon diàleg: Ciutat sostenible. Aquest va ser una posada en comú sobre tot el que s'ha de tenir en compte per construïr un ecosistema de ciutat més sostenible, i va apel·lar a les administracions perquè "tinguin un rol més actiu". Hi van participar Josep Maria Canyelles, coordinador a Respon.cat i soci consultor a Vector5, Rafael Reyes, fundador i CEO de Solideo Eco Systems, Josep Maria Martí, vicepresident de Moventia i CEO de Moventis, i Sònia Flotats, periodista i CEO de SOGOOD Studio. Més info: Sant Cugat serà sostenible o no serà

L'últim debat va tractar un tema també clau a Sant Cugat: Ciutat pol econòmic, amb Jaume Vives, president de Sant Cugat Empresarial, Sun Rius, secretària de Sant Cugat Comerç i representant de la Cambra de Comerç de Terrassa, Sílvia Manzana, emprenedora i membre d'ADE Vallès, i Jordi Becaria, economista i consultor en desenvolupament local. Més info: El repte que la ciutat continuï sent un pol d'atracció empresarial i comercial

La programació va començar, a més, amb la presentació de l'estudi sobre les dinàmiques residencials i els riscos de substitució de població a Sant Cugat, a càrrec dels geògrafs i professors de la Universitat Autònoma Oriol Nel·lo i Joan Checa. Un dels titulars que se n'extreien era que hi ha més gent a Sant Cugat que ha nascut a Barcelona, i el gran "filtre" i "procés de selecció" ha estat el preu de l'habitatge. Més info: Només el 15% de la població santcugatenca ha nascut a Sant Cugat

La jornada es va retransmetre en directe i es pot recuperar el vídeo al canal de Youtube del TOT Sant Cugat.

Imatges de la Jornada

Font: Tot Sant Cugat

Anunci previ: Jornada 'Sant Cugat 2030' per saber com serà la ciutat del futur, amb la participació d'experts en sostenibilitat, atracció econòmica i ciutat per viure

 

Transformar per crear valor compartit, amb Roser Fernández a la Jornada de Transferència dels Premis Respon.cat

• El proper 31 de març Roser Fernández, directora general de la Unió, oferirà la ponència inspiradora “Transformar per crear valor compartit” a la sessió plenària matinal de la Jornada virtual de transferència dels Premis Respon.cat.
• Respon.cat obrirà la jornada amb la sessió plenària matinal i continuarem amb tallers debat consecutius cada hora en punt durant tot el dia.

L’economista Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió), té una llarga trajectòria laboral en els àmbits de la direcció i gestió econòmicofinancera, la direcció de serveis, la planificació estratègica i quadres de comandament i sistemes d’informació; destacant diferents tasques tècniques i directives al Servei Català de la Salut.  Fernández obrirà la Jornada de transferència dels Premis Respon.cat amb la ponència inspiradora “Transformar per crear valor compartit“, una xerrada per activar el nostre pensament crític des de la pràctica reflexiva.

A continuació, cada hora en punt, les empreses reconegudes dinamitzaran els tallers debat per aprofundir en aspectes clau de l’RSE. Es tracta d’una gran oportunitat per compartir coneixement i avançar en matèria de responsabilitat social gràcies a l’experiència d’aquestes sis organitzacions referents en diferents àmbits de l’RSE que mostraran els reptes i les oportunitats que els suposa aquest enfocament de gestió cada vegada més ben valorat per la societat.

Inscripcions

PROGRAMA DE LA JORNADA

9.15h Benvinguda i presentació de la Jornada

• Rafel Oncins, vicepresident de Respon.cat i Responsable RSE Supsa Supermercats Pujol
• Narcís Bosch, gerent del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya

9.20h Ponència inspiradora de Roser Fernández, directora general de La Unió

“Transformar per crear valor compartit”

9.35h – 9.55h Presentació de bones pràctiques desenvolupades per les organitzacions premiades

Modera: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat

• Anna Nicolau, codirectora de l’Area de Desenvolupament de serveis de Suara.
• Jordi Casajoana, fundador d’Omplim
• Mònica Rubio, responsable de projectes d’Acció Social d’Aigües de Barcelona
• Sergi Ariño i Monte, responsable de persones d’Indústries Tapla
• Josep M. Ardanuy Tarrat, gerent del Consell Comarcal del Pallars Jusssà

09.55h Cloenda. Donem pas als tallers

SEGONA PART: Tallers Bones Pràctiques RSE dinamitzats per les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2021

– 10.00-11.00h SUARA | Taller sobre Bones Pràctiques en RSE per a empreses grans

• Dinamitza el taller: Anna Nicolau, codirectora de l’Area de Desenvolupament de serveis de Suara
• Presenta: David Cos, president del Grup Clade

– 11.00-12.00h AIGÜES DE BARCELONA | Tallers sobre Bones Pràctiques en programa de voluntariat

• Dinamitza el taller: Mònica Rubio, responsable de projectes d’Acció Social d’Aigües de Barcelona
• Presenta: Montse Rosell, responsable de comunicació de la Federació Catalana Voluntariat Social

– 12.00-13.00h PALLARS JUSSÀ | Taller sobre Bones Pràctiques en Territori Socialment Responsable

• Dinamitza el taller: Flors Albert Labal, coordinadora de l’Epicentre del CC del Pallars Jussà
• Presenta: Ariadna Villegas, gerent de Dinàmig

– 15.00-16.00h OMPLIM | Taller sobre Bones Pràctiques en programa ambiental de col·laboració

• Dinamitza el taller: Marcel Compte, líder del projecte m2 construït m2 restaurat d’Omplim
• Presenta: Lorena Vela, presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya

– 16.00-17.00h INDÚSTRIES TAPLA | Tallers sobre Bones Pràctiques en reforma horària

• Dinamitza el taller: Sergi Ariño, responsable de l’equip de gestió de persones d’Indústries Tapla
• Presenta: Marta Junqué, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society

– 17.00-18.00h MERCABARNA | Taller sobre Bones Pràctiques en RSE per a pimes

• Dinamitza el taller: Mercabarna
• Presenta: Anna Fornt, vicepresidenta de Respon.cat i directora d’Efebé

Entrevista a Josep Maria Canyelles sobre territoris socialment responsables a la revista Comunitat RS de la Universitat d'Alacant

 

La revista Comunidad RS de la Càtedra de Responsabilitat Social de la Universitat d'Alacant publica una entrevista a Josep Maria Canyelles sobre Territoris Socialment Responsables.

Josep Maria Canyelles: «el lideratge no necessàriament ha de correspondre a el sector públic, ha de ser d'aquells que més s'ho creguin»

Josep Maria Canyelles és, possiblement, la persona més reconeguda i autoritzada per parlar de territoris socialment responsables. Es dedica des de 2004 a promoure l'RSE. És expert en Responsabilitat Social i Territoris Socialment Responsables, consultor a Vector5.cat, president de EdificisPositius.cat i coordinador de Respon.cat, entre moltes altres responsabilitats.

Fa més de quinze anys, vas començar a parlar de territoris socialment responsables (TSR) i sembla que és recentment quan el concepte està aconseguint consolidar-se i obrir-se camí en la pràctica. Què ha canviat en aquest temps perquè administracions, empreses i organitzacions siguin més receptius a aquest tipus de plantejaments?

El concepte de Territori Socialment Responsable (TSR) té uns 20 anys, quan es va començar a utilitzar per part de la Diputació de Barcelona com a sinònim de la resposta social de les pimes. Segurament és un concepte importat; existia alguna expressió similar a França que es vincula més a temes de persones amb discapacitat, o amb visions molt centrades en alguna matèria concreta. En el cas de Barcelona l'enfocament va ser cap a les pimes. Va ser llavors quan vam veure que estàvem malgastant el potencial semàntic de el concepte, ja que TSR convidava a pensar que no només les empreses privades, sinó també altres actors, podrien ser subjectes o actors d'aquesta responsabilitat social. Per tant, podíem construir alguna cosa més que la resposta social de cada actor i parlar de com es pot generar un ecosistema,un territori en el qual els valors tinguin una especial presència a la interrelació.

Es tractava d'un moment de creixement econòmic, de diners al sector públic i es van posar en marxa diferents iniciatives. Quan una iniciativa sorgeix per suport de sector públic, aquest suport té notables alts i baixos. Per sort, hi ha hagut altres experiències no solament públiques, sinó que han comptat amb altres organitzacions, consorcis o agents privats, que han anat avançant aquí ia altres països, sota el nom de TSR o amb altres denominacions, però compartint el concepte. Ara cada vegada més la societat i els poders públics requereixen un entorn de màxima sinergia, màxima col·laboració entre tots els actors. Tenim uns reptes en la humanitat que només seran possibles si tots els actors sumen en una mateixa direcció. Govern, empreses grans i petites, organismes acadèmics,ciutadania i altres actors socials generem sinergies. És el que se'ns demana, que no solament abordem cada un per separat accions, sinó generant sinergies. 

També en la lògica de el sector públic s'ha anat desenvolupant el propi concepte de governança, com una manera d'abordar en els territoris la implicació dels diferents actors, segurament sempre des del lideratge públic i per fer polítiques públiques. Quan parlem de TSR, no necessàriament és això, pot ser un lideratge compartit, lideratge de les empreses, de el sector social i per abordar reptes conjunts de bé comú, per tant, es parla del mateix, però amb diferent perspectiva. Governança és la manera de dur a terme polítiques públiques, integrant diferents agents i amb el lideratge públic, però finalment és una cosa summament compatible, i són dues cares de la mateixa moneda. 

Hi ha com un renéixer de la responsabilitat social, que en cap moment ha mort, però que ha anat evolucionant en els últims anys. Si fa 10 anys la responsabilitat social va incorporar amb gran força la idea de crear valor compartit, per a tots els grups d'interès, econòmic i social, en aquests darrers 5 anys ha anat prenent força la idea de l'empresa amb propòsit. Es tracta d'una empresa que no només busca guanyar diners, sinó que va també es dirigeix ​​a aconseguir un impacte social clar. Fruit d'aquesta lògica, cada vegada hi ha més empreses que atenen grans reptes socials, l'incorporen en el seu discurs i parlen d'empreses amb propòsit, fins i tot es parla d'empreses de la cambra sector. 

Aquest propòsit s'incorpora tant a les cadenes de valor com als territoris, que serien els dos principals eixos de desenvolupament -quan l'empresa és gran es dirigeix ​​a la seva cadena de valor i quan és més petita, ho fa sota la lògica de l'TSR- . Es tracta de dues lògiques complementàries i ambdues són necessàries. 

El concepte de TSR pot ser aplicat a municipis o comarques, però també a àmbits geogràfics més petits, com barris o fins i tot menors. Segons la teva experiència, ¿quina escala és la més adequada per a això?

La gràcia de parlar de TSR és que és un concepte ambigu que es pot aplicar a realitats territorials molt diferents i en cada cas has de veure quin és el valor que aporta. En una gran ciutat com Barcelona, ​​té sentit parlar de barri socialment responsable perquè hi ha barris que té una identitat molt forta, com Sants, Gràcia o al Raval. Tenen xarxes associatives i estructura de govern pública. Hi ha empreses que es vinculen de manera forta a el territori, perquè potser és un barri amb conflictivitat i aquesta empresa té un sentit de compromís que facilita poder portar aquest concepte a una dinàmica de barri que a més és molt intensa per la proximitat a aquest concepte de barri socialment responsable. Seria una bona referència també un poble o comarca i hi ha casos en què s'ha desenvolupat, sobretot,en comarques que el vinculen amb la seva identitat, la seva marca de territori pensant en termes, per exemple, de turisme rural. Potser és un àmbit més propici que comarques de caràcter més industrial. 

No s'ha utilitzat tant ─pero també tindria molt sentit fer-ho─ a escala de país en el sentit més ampli de la paraula. Per exemple, a Catalunya, normalment ens hem reconegut històricament terme, i ens han reconegut─ com un territori, una societat que ha valorat la qualitat, la innovació, la tolerància, el diàleg o el pactisme des de fa 100 anys. Una societat té dret a projectar quines vol que siguin els seus valors de cara a el futur. Per tant, en la mesura que pots modificar o assentar els teus valors, que no és fàcil, es pot plantejar una línia de cara a el futur. La qualitat avui dia ja és patrimoni de tothom i no és una cosa que et diferenciï ni al mercat ni com a societat, però sí potser aquest sentit d'empresa compromesa amb el territori que també està lligat amb la tradició.

Podem veure de quina manera aquests valors de territori, que l'identifiquen, s'incorporen a la sostenibilitat d'un TSR, de manera que no sigui només un treball de màrqueting que algú decideix, sinó que aquests valors siguin una suma realment conscient i compromesa, dialogada diferents actors. 

En 2014 portem a terme un projecte de caràcter experimental que anomenem  Focus de l'RSE a Catalunya,que utilitzava metodologia de TSR. Es tractava de consensuar entre diferents actors públics i privats, empreses grans, petites, cambres de comerç, govern, sindicats, acadèmics, etc. quins haurien de ser els temes materials, els temes importants a desenvolupar per part de qualsevol empresa gran, petita d'un sector o un altre que actuï a Catalunya. Quan has de dialogar amb un grup d'interès que és la societat per veure què és el que s'espera de tu, la societat és un grup interès complex, és la suma de molts grups d'interès. No és fàcil determinar què espera de tu. A partir d'aquest procés preteníem facilitar que una empresa que opera a Catalunya, a través d'un consens que es pugui renovar de tant en tant, pugui conèixer què és allò que la societat espera. Llavors van aparèixer temes com la immigració.Encara que potser en la teva empresa no sigui un tema material, si operes a Catalunya, dur a terme accions per facilitar la integració laboral o social de les persones migrants serà ben vist i formarà part de la teva resposta social, perquè hi ha consens sobre el fet que és un tema important. De fet, som el país d'Europa amb més immigració, més que França o Alemanya, per exemple. En 10 anys vam passar de 6 milions a 7 i mig, una dada terrible i que requereix atenció. Quan vénen crisi, es tracta d'una gran quantitat de població i pot haver una utilització populista de el tema o que es generin tensions socials. Va sortir aquest tema i molts altres com la corrupció, un assumpte que en aquell moment estava molt viu. Qualsevol empresa, encara que no sigui de sectors sensibles com el financer,ha de fer un esforç per contribuir a canviar la cultura respecte a la corrupció.

En temes de vinculació a el territori, qualsevol empresa multinacional diu en el seu discurs que allà on va tracta d'adaptar-se a la cultura de el lloc. Quan hi ha una realitat plurinacional, el concepte de connectar amb la cultura local ha de ser sensible també a aquestes qüestions per no caure en contradiccions. A Perú fa 10 anys van fer una campanya per intentar canviar la cultura pròpia en el tema de la puntualitat, ja que s'autorreconoien com un territori amb una puntualitat llatinoamericana i volien transitar cap a una més britànica. Si fem alguna cosa malament com a país, volem contribuir entre tots, no només des de les polítiques públiques, sinó entre tots els agents, a donar una resposta social agregada el territori.

Cada escala de treball és més apropiada per a segons quins temes.

La vostra proposta d'edificis positius, és diguem l'última expressió, la màxima reducció del concepte TSR, o un concepte diferent, però compatible?

La idea, el concepte, neix el 2011, gairebé fa 10 anys, fruit de la sensació de fracàs d'algunes experiències en què fèiem coses molt interessants en un territori, amb empreses grans, petites, ajuntaments, fundacions, etc. però que no impactaven directament en les persones d'aquestes mateixes organitzacions i d'aquest territori, més enllà de fer algun taller de compra responsable, alguna cosa residual. Pensem que potser una manera d'arribar a les persones seria a través de les comunitats, que són en realitat organitzacions molt discretes i poc abordades. Això va quedar com una idea feliç, fins 2016. Llavors, parlant amb gent de govern, de el departament de benestar social, ens vam llançar a fer la prova i el 2019 vam llançar la idea i va tenir molt bona receptivitat. El 2020, per la pandèmia es per a tot, hem anat fent coses,però de manera molt limitada. El concepte crec que va ser un èxit, la implantació real, molt limitada pel context.

El problema és que la gent en un edifici s'ha deixat de conèixer perquè hem desenvolupat un nou concepte de privacitat i intimitat, de respecte i costa gairebé saludar per l'escala.

És una relació molt rara, amb gent que viu al teu costat, que et separa una paret de vegades molt fina i que no saps ni qui és, que es mor la persona gran i ni te n'adones a l'cap de tres dies. Això és lamentable com a societat. Cal trobar el marc concret per plantejar el tema, en cap moment com una cosa romàntic, sinó per abordar els reptes de segle XXI. Si tu has de fer una coberta verda o posar plaques solars i no coneixes als teus veïns, això serà molt difícil de fer. El primer pas és generar positivitat a l'edifici. Proposàvem que els edificis tinguessin wifi compartit. Ara que hi ha hagut nens que, amb l'escola tancada amb la pandèmia, no podien estudiar perquè les seves famílies no tenien wifi. Si hi ha una wifi compartida a l'edifici,els veïns es poden posar d'acord i obrir-lo a aquesta família sense recursos perquè aquest nen pugui estudiar. 

Com a concepte, com a idea, l'edifici positiu continua sent una pedra important per desenvolupar el concepte de TSR, implicant també a les xarxes veïnals, a les comunitats de veïns, comunitat de propietaris, etc. com com a base per anar construint tots aquests elements. 

Consideres necessària la presència d'una entitat que lideri el moviment de constitució d'un territori com socialment responsable? I, en aquest cas, qui o quina entitat seria la més adequada per a aquest lideratge?

El criteri que sempre hem tractat de deixar clar és que el lideratge no necessàriament ha de correspondre a el sector públic, ha de ser d'aquells que més s'ho creguin i, si pot ser, el més compartit possible. Quan el lideratge ha estat exclusivament públic, el tema ha aparegut i desaparegut segons el moment. Per tant, ha d'haver co-lideratge. 

Quan hi hagi una organització que en si mateixa ja integra diferents agents, com un consorci, amb aquesta visió múltiple, això és segurament el millor.

Sobre la composició, la taula de territori o com la vulguem anomenar, no ha de ser un òrgan representatiu. Si ho és no servirà per a res perquè ja hi ha moltes comissions de treball. Ha de ser un espai de trobada entre aquestes organitzacions que realment creuen en el tema i que estan aplicant o aprenent a aplicar la RS en la seva pròpia organització. Per tant, si en el territori hi ha ajuntaments, l'important és que s'incorporin aquells que estan interessats en el tema, no tant el més gran perquè és la capital de comarca.

Cal certa humilitat per poder aprendre, generar processos d'aprenentatge i veure com podem generar sinergies entre els diferents actors, crec que aquesta és la clau de l'èxit i en canvi, si ho abordem des de la representativitat, seran processos que serviran per fer un pla estratègic de l'Ajuntament, per exemple, però això no anirà més enllà ni servirà per fer un veritable procés de transformació social.

Els ODS són cada vegada un enfocament més utilitzat per governs o empreses. Podem aprofitar aquest model per al desenvolupament de TSR o correm el risc de no comptar amb un diagnòstic propi sobre els reptes a abordar i arribar a solucions poc ajustades a la realitat?

Un TSR s'hauria d'abordar tota l'RS, els cinc vectors d'impacte: econòmic, ambiental, social, laboral i bon govern i possiblement hauria d'abordar també els 17 ODS, encara que per descomptat, l'11 (ciutats i comunitats sostenibles) és el que està cridat a ser més significatiu perquè agrupa tot el que s'hauria de fer a la ciutat. Igualment succeeix amb la Nova Agenda Urbana.

Hi ha un cert risc de pensar que ja no hem de parlar d'RS sinó d'ODS. Això passa sempre en el sector públic. L'administració ara no paga cursos de RS, tot és per ODS, de vegades sense que hagin acabat d'entendre ni una cosa ni l'altra. El discurs és molt senzill: els ODS són allò que hem d'aconseguir en el món, però si sóc una pime, una microempresa, què puc fer per acabar amb la fam de món? El que he de és integrar-lo en la meva lògica empresarial i aquesta és la responsabilitat que com a organització tinc davant la societat. L'RS ens dóna la metodologia i ens permet dialogar amb els grups d'interès, determinar la materialitat. Ara amb els ODS, de manera més clara i diàfana, hi ha un grup d'interès que no és la comunitat que dèiem abans, sinó la pròpia Humanitat, que per boca de Nacions Unides ens indica els seus reptes.

Un ajuntament, per exemple, ha de dialogar amb els veïns, amb els seus clients, amb la cambra de comerç, etc. però també amb la Humanitat. Com alinear tot? Si a aquest ajuntament acudeix un veí i diu que hi ha un forat a la vorera, que la gent gran es pot caure, això és més prioritari que els grans reptes de la Humanitat. No obstant això, puc alinear aquests aspectes amb la qualitat urbana, que està en l'ODS 11. Podré posar en valor i destacar que estic contribuint als ODS d'una manera local.

El que passa és que hi ha qui diu que ara ja no cal dialogar amb els grups d'interès perquè ja sabem el que hem de fer, es diu ODS, amb les seves coloraines, però a l'hora de la veritat el que preval és el que demanen els veïns.

Hem tornat enrere a una lògica perversa, més propera a la filantropia, enfront del que havíem aconseguit, que era introduir una metodologia sistemàtica de gestió de la responsabilitat davant la societat. Hi ha doncs un risc quan algú proposa ODS, de vegades purament pels colors i sense entendre la complexitat que hi ha dins, que pot acabar amb la metodologia de l'RS. Aquest seria el drama més gran. 

El Manifest de Vilanova i la Geltrú de 2017 per uns territoris socialment responsables ha estat una aposta potent en l'àmbit català. Quin balanç fas d'aquesta iniciativa tres anys després? Consideres que és un model exportable a altres entorns?

El 2007 vam fer un primer manifest i el 2017 vam dur a terme un gran esdeveniment en el qual es va renovar la definició i el valor dels TSR. Va ser un esdeveniment realment excepcional que no passa cada dia. Es van reunir 100 organitzacions, entre les que hi havia empreses grans, mitjanes i petites, governs, universitats, xarxes, organitzacions culturals, de persones amb discapacitat, etc. A més, aquesta gran diversitat no buscava fiscalizar-nos uns als altres, sinó veure com podem col·laborar per ajudar a construir un territori socialment responsable. Això dóna una energia enorme. Encara avui en dia, hi ha gent que em diu que va ser fantàstic, tinc un record impressionant més enllà de el manifest. 

Utilitzem una metodologia interessant, primer parlaven dins el mateix sector i després entre sectors sobre com podien contribuir. Tant el 2007 com el 2017 ho vam fer en espais nobles, en l'últim cas al Museu Víctor Balaguer de Vilanova, un lloc màgic, un edifici que es va fer explícitament per fer un museu i que buscava aconseguir que les classes populars accedissin a la formació . Es tracta d'un museu concebut perquè a més d'obres d'art hagués espai per a tallers on tocar, on aprendre. Existia, per tant, un sentit de la responsabilitat social, en aquest cas amb una visió cultural i social i això li donava a el lloc una certa màgia.

Un TSR és capaç de generar valor compartit i de contribuir a vincular aquest territori amb una determinada imatge vinculada a uns principis i atributs que identifiquen aquest territori. ¿Fins a quin punt la comunicació és una peça clau per a l'èxit d'un procés de TSR?

És clar, la comunicació sense dubte és important sempre. Però més que la comunicació vinculada a un esdeveniment és important la construcció d'un relat. De vegades posem una molt el focus en la comunicació, en la nota de premsa i que es parli molt. No obstant això, el veritablement transcendent és el relat, perquè és el que dóna consistència, independentment de si a la fi sals molt en els mitjans. Que cada organització d'aquestes que han vibrat senti que aquesta energia que ha dedicat a el tema té un sentit. És el relat el que dóna sentit a les coses. De vegades, com estem en una lògica d'una societat que fa moltes activitats, moltes d'elles s'esgoten en elles mateixes. Crec que el que hem de fer són activitats que realment es dotin de sentit, que tinguin significació. Des Respon.cat som partidaris -i així les empreses ens l'han demanat- de no fer moltes jornades, perquè ja hi ha moltes jornades, però sí de fer coses que tinguin sentit, que siguin necessàries, com la trobada que vam fer a Vilanova.

La Generalitat Valenciana, a través de la DG Responsabilitat Social, ha desenvolupat una rellevant tasca legislativa en favor de el desenvolupament i implantació de l'concepte en la societat valenciana, amb referències expresses al concepte TSR en el seu articulat. Quin consideres que hagi de ser el paper de l'administració pública en aquest punt?

Pel que fa a el paper de les administracions, és bo en aquests temes que cedeixi el lideratge o convidi a que el lideratge estigui en mans d'organitzacions empresarials, perquè, en cas contrari, les empreses perceben que el lideratge és públic i no comprenen de què estem parlant . Creuen que és una manera de fer política pública soft : el que no aconsegueixen amb les lleis, volen que ho fem d'aquesta manera. De la mà de les organitzacions empresarials, és una empresa que l'hi explica a una altra empresa i això funciona millor. 

Però dit això, també és bo que l'administració, tant internament, com a responsable de la pròpia administració, com a nivell de discurs públic, pot fomentar l'RS en la compra pública, en la contractació o promoure iniciatives cap a les pimes, tenir una capacitat de lideratge, però que no eclipsi el propi lideratge que ha de tenir sector privat.

Si en alguna cosa té sentit que hi hagi un lideratge públic és en el tema TSR, perquè si parlem del territori, té molt sentit que l'administració faci polítiques de promoció, trobant l'espai adequat des d'aquest territori. En última instància, l'èxit dependrà de les empreses, que són actors privats i que els seus representants ho acabin fomentant; que sigui una cosa que neixi des de la base real, des de cada organització. El govern pot dur la seva part del mèrit, però finalment cada organització farà el seu esforç perquè des d'aquest equilibri les llavors donin fruit.