La Responsabilitat Social de les Administracions Públiques RSA A mesura que la Responsabilitat Social de les Empreses en poc temps ha esdevingut una pràctica reconeguda dins el món empresarial, s’han destapat noves preguntes: Quin ha de ser el paper de l’Administració Pública? Observar? Regular? Incentivar? Desenvolupar polítiques per a la pròpia Administració? Com es concreta en les Administracions Locals? Què vol dir Territoris socialment Responsables? Ha de ser aquest el repte de la RSA? Qui els lidera? Com afecta els treballadors del sector públic? Estem parlant d’Ètica? Què hi diuen els sindicats? Per reflexionar a l’entorn d’aquests interrogants i en la mesura del possible poder donar-hi resposta, l’Associació Catalana de Municipis i Responsabilitat Global organitzen aquesta jornada sobre un fenomen que cada vegada és més present a les administracions públiques. Alguna cosa es mou i l’Administració local no pot restar-ne al marge! JORNADA: LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES Dimecres 12 de juliol matí Sala d’Actes de l’ACM Inscripció gratuïta Es donaran materials Més informació Inscripció Un nou concepte que repta l’Administració i les organitzacions ! 9’00h. Inauguració Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya i president del Centre d’Estudis Jordi Pujol Joan Maria Roig, president de l’ACM 9’45h. Responsabilitat Social d’Empreses i Administracions cap als Territoris Responsables Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global 10’30h. Descans 11’00h. Conclusions de la Subcomissió del Congrés Carles Campuzano, diputat promotor i portaveu de la Subcom. 11’45h. Panel presentacions i debat Ètica pública i treballadors públics Josep Montoya, secretari de Coordinació Sectorial UGT Juan Manuel Tapia, secretari d'Acció Sindical CCOO Procediments responsables Pere Caballero, 2n tinent d’Alcalde Aj. Bagà, i Carme Arolas, Direcció de Relacions Internacionals—Diputació de Barcelona): La Compra Pública Ètica Àngels Mataró, directora ANUE (Assoc. per a les Nacions Unides): Drets Humans i ciutat José-Carlos Eiriz, president Sinergrup): Inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables Juan-Ignacio Soto, president Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers) Xavier Pastor, Grec · Resolució de Conflictes: El conflicte públic Modera: Josep M. Matas, secretari general de l'ACM 13’30h. Cloenda Ferran Termes, president de l’ACCID (Ass. Cat. de Comptabilitat i Direcció) i autor del llibre Codi d’Ètica Josep M. Matas, secretari general de l'ACM Es lliurarà gratuïtament a tots els inscrits el llibre “Codi d’Ètica” de Ferran Termes, per gentilesa de l’ACCID, a més d’altres materials. Si no veieu bé aquest correu, cliqueu aquí: https://www.collaboratio.net/newsletter/? id=2006/06/20/01

Col·laboren:

Associació per a les Nacions Unides Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) i les Administracions (RSA) En poc temps, la pràctica de l’RSE ha passat a ocupar un lloc preeminent tant en els despatxos de l’alta direcció empresarial com en l’interès mediàtic. Enmig de la voràgine de canvis en totes les esferes que envolten el món de les organitzacions aquest enfocament de gestió ha anat adquirint cotes de presència i un inusitat interès, tot sorgint de la determinació per part de certes empreses que han comprès el gran potencial que pot aportar. Aquest és precisament el fet que més cal ressaltar: aquesta integració de les preocupacions de la societat en les operacions comercials s’ha desenvolupat no tant en espais de negociació i pressió sinó en el cor més estratègic del negoci de certes empreses que han tingut la visió segons el qual el seu futur passava per aquesta especial sensibilitat. Aquest nou sentit de la responsabilitat que les empreses adquireixen voluntàriament davant la societat s’està desenvolupant fruit de la consciència creixent de la comunitat, l’evidència de la insostenibilitat de certs models productius, la força dels clients, la pressió d’organitzacions socials i públiques... Però una anàlisi limitada en termes d’ètica i de pressió de les parts no seria vàlida per a totes les empreses. En la nova economia, les empreses tenen la necessitat de gestionar els seus actius intangibles, els seus valors corporatius, la reputació de la seva marca, el talent dels seus treballadors, tota la dimensió material que fonamenta cada cop més els processos de creació de valor. És un nou context en què es fa evident que les pràctiques d’RSE no són cap moda sinó que s’emmarquen en estratègies d’alt nivell de les corporacions. Avui crear confiança entre les parts ha passat a ser un requeriment, fins al punt que certs condicionants ètics es van integrant en la cadena de proveïment, com anys enrere succeí amb la qualitat. Tanmateix, les Administracions Públiques tot just hi estan entrant. No sense una certa dosi de perplexitat, el sector públic i el món de la política han observat el desenvolupament del fenomen i s’apressen a cercar maneres d’encaixar-lo en els respectius postulats i formulació de les polítiques públiques. Des de l’òrbita de l’interès públic no podem relegar l’RS a una mera bona pràctica singular i interessant: ben al contrari, cal trobar-hi el valor essencial que té i que es vincula íntimament a l’enfortiment de la comunitat i la construcció del país. Sota aquest prisma és fonamental concebre que l’RS no conforma sols un paradigma de les empreses sinó de totes les organitzacions. La pròpia AP té un gran recorregut a fer-hi no sols de promoció sinó per comprometre-s’hi, i aquest serà un dels reptes dels propers anys per al qual caldrà un fort liderat polític, per entomar reptes de transparència, capacitat relacional, impacte en la sostenibilitat, compra ètica... I no corresponen actituds de poca visió política sobre com captar recursos de les empreses per a cobrir allò que les finances públiques no cobreixen. L’RSE és un enfocament propi d’una societat complexa, que respon a demandes diverses i ens obre a reptes diversos. Ens ha de permetre millorar la governança global i de cada territori, com promou les NU; ens ha de servir per esdevenir una economia competitiva basada en el coneixement i que mantingui la cohesió social, com pretén la UE; i és una de les dimensions que ens ha de servir per definir el nou contracte social i la societat del benestar. I tot plegat és un element altament significatiu per a un projecte de construcció del país, en la mesura que té aquesta capacitat d’arrenglerar, des del compromís i els valors, la visió de la sostenibilitat ecològica, la sostenibilitat i el desenvo-lupament econòmic, i el desenvolupament i la cohesió social. Josep Maria Canyelles Promotor de Responsabilitat Global. Expert en Polítiques Públiques i Socials (respondre article) Josep Maria Canyelles ens avança un article que enllaça l’RS de les empreses amb la de les Administracions Si us voleu subscriure a aquest newsletter o no el voleu continuar rebent, ens ho podeu indicar AQUÍ Josep Maria Canyelles jmcanyelles@collaboratio.net 670 600 223 Think Tank Responsabilitat Global català castellà La RSE i les Pimes: curs d’estiu a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Juliol 2006 newsletter Conferència Inaugural del 9è Fòrum de Joves Emprenedors de Jove Cambra Internacional. Vilafranca del Penedès, 7-9 de juliol. La Responsabilitat Social de la PIME. Trobades Empresarials org. per: Aj.de Vic, Cambra de Comerç, Universitat de Vic i Caixa manlleu. 24 d’octubre. Vic Properament: actes a Mataró, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Sitges i altres Alguns actes públics propers de Responsabilitat Global Si el vostre Ajuntament, Consell Comarcal, o Empresa Pública, pot estar interessat en com promoure i desenvolupar la Responsabilitat Social en el territori i en les organitzacions, podeu contactar amb Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global