1r article: No més Bangla Desh!

• La tragèdia de la fàbrica tèxtil de Bangla Desh, amb més de 1.000 persones mortes, reobre el debat de la responsabilitat de les marques
• L'interès de les companyies del tèxtil per usar els treballadors té un preu: el sou mínim més baix del món: 29 euros al mes

Alimentar-nos i vestir-nos... Els sectors alimentari i tèxtil sempre estan al punt de mira i cada vegada hi seran més, ja que tothom és més conscient dels impactes enormes en una bona colla de grups d'interès, inclosos els nostres cossos! Les grans multinacionals d'aquests sectors van sempre cercant el millor lloc per produir. Companyies amb enormes beneficis van fugir cap a Bangla Desh quan els costos laborals a la Xina van començar a pujar.

I en el cas del tèxtil, la deslocalització permanent és incomparablement senzilla en comparació amb altres sectors. És molt fàcil posar uns centenars de treballadors davant una màquina de cosir dins una nau industrial. Però el preu social de la moda és, en paraules del nou Papa Francesc aquest Primer de maig, treball esclau.

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) té un lloc destacat en totes les grans marques i des de fa anys publiquen informes anuals. La pregunta recorrent és si amb aquest episodi la Responsabilitat Social Corporativa entra en crisi? Doncs sí i no... [continuar llegint al blog]

2n article: 'A castle in Spain'

Al febrer vaig fer un article titulat "Anar més enllà de l'RSE?", on defensava la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses davant les veus idealistes que afirmen que cal anar més enllà de l'RSE. Ho feia malgrat acceptar el poc glamur de considerar l'RSE una mera metodologia a la qual no es pot demanar més del que pot donar però en canvi considerar-la una base necessària per a tota empresa que pretengui ja sigui l'adopció d'uns valors humanístics o bé un cert nivell d'excel·lència empresarial.

Que l'RSE sigui una mera tècnica, sense glamour, no la invalida. Al contrari, la fa més generalitzable entre un gran gruix d'empreses que, per raons diverses els pot interessar i que van des del convenciment i el compromís fins a l'interès reputacional i comunicatiu o la gestió de riscos, passant pel desenvolupament del model de gestió i la captació d'oportunitats. Igual que quan parlem de la qualitat, aquesta pot ser merament una certificació o bé pot ser un compromís empresarial d'excel·lència. I per això no critiquem la qualitat, sinó en tot cas l'ús reduccionista que algunes organitzacions en fan.

Alertava, doncs, contra la crítica fàcil, que pot ser contraproduent. Però alhora demanava que siguem curosos amb l'ús de l'RS, i no acceptem que se'n faci un ús merament propagandístic. Cal que fem notar que algunes empreses fan un mal ús de l'RS, no que l'RS no serveixi. Avui vull fer, també molt sintèticament, una nota crítica.

Una primera reflexió sobre la integració de l'RS dins de l'empresa i una segona sobre la integració del context dins de l'RS:... [continuar llegint al blog]

3r article: Dialogar

Sóc un fan del diàleg com a manera d'abordar els conflictes i els reptes. És la base del respecte enfront la discrepància i de la col·laboració per a abordar projectes comuns. En el meu dia a dia, com a promotor i consultor en el camp de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions, faig de les tècniques del diàleg una metodologia per a saber observar, comprendre, i poder generar confiança i crear valor compartit.

També crec profundament en el diàleg com a base constitutiva de la societat i de la política. De fet, com a català, provinc d'una cultura que s'ha anomenat pactista i que té les arrels ancorades en els darrers mil anys.

Dialogar i pactar sempre vol dir que no aconsegueixes exactament el que pretenies. Pot ser que aconsegueixis un terme mig. O pot ser que aconsegueixis coses diferents, que no havies pensat, i que s'han sabut desenvolupar. Ara parlaríem de co-crear, o d'innovació social. La solució transaccionada, feta amb la voluntat de crear valor per a totes les parts, i sense desconfiances i reticències, pot donar solucions molt millors, més sostenibles... [continuar llengint al blog]

---

Altres articles